Joventuts d'Unitat Nacional Catalana - Nosaltres Sols!

Estelada Pirelli

2012-02-18T13:06:00.001+01:00

Aquesta passada matinada, un grup de joves patriotes de Nosaltres Sols! ha penjat una estelada de 10 metres de llargària a l’antiga fàbrica de la Pirelli de Vilanova per reivindicar una festivitat de Carnestoltes plenament catalana i alhora denunciar el context espantolitzant que pateix Catalunya i la seva gent i animem a tothom a penjar senyeres i creus de Sant Jordi al balcó i a les finestres durant tot l’any i molt especialment en les festivitats com a signe d’orgull cap a les nostres tradicions i en rebuig a les imposicions forànies. Des d’UNCat i Nosaltres Sols! seguirem reivindicant la catalanitat com a identitat pròpia i única de Catalunya i com a punt de trobada per a tots aquells que vulguin integrar-se al País.

Bones festes i visca el rei Carnestoltes!

Catalunya vs Tunísia

2012-01-02T23:12:00.001+01:00

Acabant aquest any vam tenir l'oportunitat de veure jugar la nostra selecció tot i que Catalunya va dominar el joc no vam tenir oportunitat de veure cap gol.
A diferència d'altres anys, aquest any va ser un èxit d'animació i els catalans ens vam fer sentir clar i català!.

En aquesta jornada, els joves d'UNC vam voler fer conèixer un dels nostres símbols creant un punt de referència del jovent nacionalista, penjant una estelada de 10 metres de llarg amb un 33 (Catalunya catalana).

Volem felicitar els nostres militants, simpatitzants i en definitiva a tots els catalans que van fer acte de presència per animar Catalunya!

La nostra zona va sortir per TV3

Més fotos

Les Joventuts amb el Tibet

2011-11-03T13:37:00.003+01:00

Del 31 d'octubre al 2 de novembre passat els membres de la Casa del Tibet de Barcelona van portar a terme una vaga de fam, la qual va concloure amb una manifestació des del seu centre fins a plaça Sant Jaume.

Les Joventuts vam donar suport durant la marxa i una desena de militants van integrar-se a la manifestació amb banderes del Tibet i només tres banderes catalanes: la Senyera, com a bandera nostrada i que hem de reivindicar, l'Estelada, com a estandard d'independència, la bandera d'Unitat Nacional Catalana, que llueix l'Estelada i la creu de Sant Jordi, mostrant el suport.

Sent conscients que la lluita del Tibet per la independència de la Xina comunista pot tenir poc a veure amb la causa catalana, les Joventuts vam voler trobar punts en comú amb els tibetans, com podrien ser la lluita independentista, la persecució de la seva religió i la nostra llengua o la preocupació de l'ocupació laboral per part de la població xinesa.

El punt en comú més gran, però, és que els tibetans, com nosaltres, són ciutadants de Catalunya i per tant, com els hi vam fer saber, haurien de desenvolupar les seves reivindicacions en català i transportar-les a l'aspiració nacional de Catalunya.

Entre altres crits els tibetans van cridar Tibet pels tibetans! al que nosaltres vam afegir Catalunya catalana! quedant palesa la intenció dels pobles sense estat a recuperar la seva identitat.

En defensa d'Òmnium

2011-10-27T12:50:00.000+02:00

La Falange espanyola va organitzar una protesta davant la seu d'Omnium Cultural. Els 40 feixistes espanyols van trobar-se enfront a moltes persones que els vàrem plantar cara. Un cordó dels Mossos d'Esquadra va impedir que els dos grups arribessin a les mans i només va haver-hi un intercanvi de crits, insults, consignes i càntics. El “cara al sol” va ser ofegat pels cants dels catalans que protegíem la porta de la seu d'Omnium. Ni amb el megàfon els feixistes van poder superar la potència pulmonar dels catalans. Els espanyols van acabar girant cua sota l'atenta mirada dels Mossos.

Omnium Cultural és una institució privada que promou i defensa la cultura catalana, va ser fundada els anys 60, durant el franquisme, i va patir les dificultats de l'època però va acabar sobrevivint al règim franquista, el mateix règim del que la Falange era un dels pilars ideològics, els mateixos que avui es manifestaven contra Omnium.

Consulteu el vídeo

Fora la bandera espanyola!

2011-09-29T02:06:00.000+02:00

Les Joventuts Nosaltres Sols! hem dut a terme una acció de rebuig a la bandera espanyola a Badalona.

Aquesta acció ve motivada arran del posicionament de l’alcalde Albiol posant totes les traves possibles a la Diada Nacional i no treure la bandera la espanyola com s’ha fet tradicionalment.

L’acció ha consistit en una encartellada a la zona on es troba l’Ajuntament badaloní.

Amb aquesta acció volem reivindicar:

Que no volem la bandera espanyola ni l’11 de setembre ni els 364 dies restants de l’any.

Que calen respostes de resistència perquè Badalona no esdevingui la punta de la llança de la colonització espanyola a Catalunya.

Consolteu més fotos aquí

La defensa de la identitat

2011-09-15T16:18:00.000+02:00

Veiem amb alegria que la defensa de la identitat catalana cada cop és més propera a la societat allunyant-se de tabús o etiquetes ideològiques.

Així, les JERC Sabadell penjaven una pancarta amb el lema al company castellà integra'l o margina'l, avui escoltem que el govern de CiU està preparant lleis per la prohibició del burca als carrers de Catalunya en defensa de la llibertat de la dona i dels valors democràtics que sempre ha caracteritzat el nostre país.
Recordem quan no fa gaire temps a la nostra entitat se l'ha mal tractava per defensar la unitat de tots els independentistes i ara és un pilar bàsic reclamat per una massa majoritària de l'independentisme i dos partits polítics amb diputats a la Generalitat i a diversos Ajuntaments .

Les Joventuts d'UNC - Nosaltres Sols! sempre donarem suport a tot aquell català disposat a defensar els interessos de Catalunya, per sobre de les sigles.

Loteria Associació Germans Badia

2011-09-15T12:45:00.001+02:00

Ja tenim a la venta la loteria de l'Associació Germans Badia que servirà per beneficiar diversos projectes patriòtics. Aquest any juguem dos números el 1109 i el 1714, dates prou senyalades per Catalunya. El preu són de 2,5€ i es juguen els 2€.

La podeu trobar a

DISCOS REVOLVER C/ Tallers, 13 Barcelona horari de 10 a 21 h
MILITÀRIA C/ Bruc, 87 de Barcelona
EL SANTO C/ Ample, 16 Barcelona

Actes de la diada nacional

2011-09-15T12:30:00.003+02:00

10 de setembre

Homenatge al General Moragues:

Unitat Nacional Catalana segueix amb l'homenatge al General de l'Exèrcit Català, General Moragues.
Aquest any l'acte va ser convocat a les 21h del 10 de setembre i vam arribar a 30 persones.
Xavier Andreu, membre del Secretariat Nacional va ser qui va fer el parlament on destacà que el setge que rep Catalunya és de qüestió nacional, no pas social o ideològica i que per tant tots hem d'estar units com a país. Xavier Andreu va fer una crida a la formació dels catalans, entenen els estudis, el treball i la procreació com a pilars bàsics per la transmissió de la nostra cultura a les pròximes generacions rebutjant guerres per càrrecs i batalles polítiques.

Fossar de les Moreres:

Acabat l'acte es va fer una marxa direcció el Fossar de les Moreres on s'estava fent l'acte d'homenatge al Dr. Heribert Barrera.

11 de setembre

Barcelona:

Des de primera hora i al lloc habitual UNC va obrir una parada amb material i informació. La parada comptava amb diverses novetats, com el nou número de la revista Pàtria o les noves samarretes de Francesc Macià, Miquel Badia, Pau Casals, Jaume I, entre moltes altres, per qui estigui interessat encara estan a la venda, altres novetats van ser: la nova aportació d'uns imants que van causar molt de furor i clauers. Cal fer esment també que aquest any tornem a tenir la loteria de l'Associació Germans Badia i que els números estaran a la venda permanentment.
També cal informar que es va exhaurir la sèrie limitada dels 60 anells d' UNC i alguns números antics de la revista Pàtria.

Badalona:

A les 11h del matí, a Badalona, la secció d' UNC del Barcelonès Nord va fer una ofrena floral a La Plana amb la resta d'entitats, volem agrair el suport dels veïns pels crits d'ànims i suport.
A diferència d'altres anys, que l'ofrena es feia fora de l'hora oficial, la secció local ha volgut estar present amb la resta d'entitats per diversos motius:

1.La campanya de colonització que està portant a terme el Partit Popular a mans de l'espanyolista Xavier Garcia Albiol.
2.Les demagògies i mentides llençades per en Francesc Duran Vilalta, membre de la CUP Badalona, que es va dedicar a difamar la nostra formació conjuntament amb altres formacions del seu entorn ideològic, fent així que es denegués l'entrada a la Comissió 11 de setembre a Badalona.
UNC Barcelonès Nord està treballant en enviar una carta a la resta d'entitats de la comissió per tal de desmentir les injúries pel membre de la CUP i està estudiant portar-ho per la via judicial.
Volem deixar clar i així ho farem constar a la carta, que UNC és una entitat que rebutja els extrems ideològics i de caràcter obert i unitari.

Blas Infante: Parla català o emigra!

2011-08-11T16:30:00.004+02:00

Les Joventuts d’UNC – Nosaltres Sols! hem portat a terme una acció de rebuig al monument del parc de la Güineueta de Blas Infante i una crida als immigrants .

Blas Infante fou l'inventor del nacionalisme andalús emmirallant-se en el que va ser l'Al-Andalus i el món de l'Islam.

No volem fer un atac contra Andalusia, ni la seva població, ni a la figura de Blas Infante que estava a favor de “l'acabament de la vella Espanya” tot i que la seva visió de país no té cabuda als valors Occident. No obstant, animem als immigrants que fa anys que viuen al nostre país i que anualment l'homenatgen a que es sumin a la causa de Catalunya, emparin la nostra llengua i onegin la Senyera, per respecte al país on viuen.

Sí que rebutgem símbols i valors estrangers i  considerem que la única causa noble a Catalunya és la del nostre país i la seva gent.
Ens trobem que al nostre país no hi ha carrers o monuments als germans Badia, que els monuments de Francesc Macià o el General de l’Exèrcit de Catalunya Francesc Moragues, són insignificants i ridículs però en canvi convivim amb carrers, monuments i festes d'altres països.

Així doncs,  rebutgem tot tipus de manifestació o monument forani, ja siguin monuments a Blas Infante, la Feria de Abril, places de toros o les mesquites, doncs només ho podem entendre com un intent de colonització i desculturització.

Digué el poeta Josep Vicenç  Foix que el catalanisme, un cop al poder, té a tasca immediata la desespanyolització de les terres catalanes i en aquest context és com hem d’actuar eradicant qualsevol manifestació social que no sigui catalana, ja siguin espirituals, morals o físiques, literàries o espectaculars, o de tipismes.

El missatge és clar: Parla català o emigra.

------------------------------------------------------------------

Medis de comunicació que es fan ressó:

SomNotícia
MediterraneoDigital

Mural

2011-08-05T11:15:00.001+02:00

UNC - Maresme

Murals

2011-08-04T23:52:00.002+02:00

Murals fets per gent d'UNC i les JERC, a la Garriga

Mural

2011-08-04T21:44:00.001+02:00

Mural de les Joventuts d'UNC i les JERC.

Llista de correu d'Unitat Nacional Catalana

2011-06-22T12:17:00.002+02:00

Estem obrint una nova Llista de Correu per militants, simpatitzants i tots els que volgueu rebre informació de les activitats d'Unitat Nacional Catalana.

Per estar subscrit a aquesta Llista de Correu tant sols cal que envieu un correu electrònic a correu@unitat.org tot posant a l'assumpte: Alta a la Llista de Correu

Manifestació independentista del 9 de juliol

2011-06-20T13:59:00.002+02:00

S’ha obert la pàgina oficial de la manifestació independentista que convoca la Plataforma 9J.
En el manifest es fa referència a la trajectòria que s`ha fet des de la societat catalana, demanant i reivindicant els nostres drets com a poble, que no s`aconsegueixen de cap de les maneres amb les accions fins ara portades a terme, també fa una crida a la mobilització amb un objectiu concret i clar, la independència
Destaquem la transversalitat, i sobretot l`esforç fet per intentar unir i posar d`acord a la societat civil, i també a les forces polítiques, tots ells treballen conjuntament en aquest esdeveniment.
Acaba amb una frase del Dr Broggi.

Podeu accedir a la pàgina oficial de la manifestació independentista fent clic aquí.

Al bloc hi ha diferents apartats, amb vídeos, notícies, material per descarregar amb el logo 9J, per poder fer l’adhesió com entitat, o per fer-se voluntari d’alguna de les comissions. Des del bloc s’anima a participar també en l`organització d`aquesta manifestació que vol ser unitària.
Entre les entitats col.laboradores hi ha ERC, Rcat, Solidaritat, Democràcia Catalana, el CCN i moltes altre entitats.
La manifestació té de moment el recorregut previst entre Plaça Urquinaona i l’Arc de Triomf.

Ens podeu seguir a la pàgina de facebook (feu clic per anar a la pàgina) i també al twitter.

Escola d'estiu 2011 de la fundació Relleu

2011-06-20T13:51:00.000+02:00

Per més informació cliqueu aquí

II Torneig de futbol per la independència

2011-06-12T14:26:00.003+02:00

Les Joventuts d'UNC donem suport i participarem al 2n torneig per la independència, si algú vol jugar amb un equip nostre que ens escrigui a jovesunc@gmail.com

Per a més informació i inscripcions contacteu a: torneigperlaindependencia@hotmail.com i rebreu resposta amb totes les condicions!!!

Vine a formar part de l`Estelada humana més gran de la història! - BARCELONA

2011-04-26T00:06:00.000+02:00

Qui convoca: Estelada del Poble
Adreça: Passeig Lluis Companys (Arc de Triomf) - Barcelona
Data: 08/05/2011
Hora: 12:00 h.
Durada: 2 hores

L’esdeveniment començarà a les 12h am, però demanaríem als participants d’arribar a les 11h per poder assejar l’event. L’objectiu és arribar a construir l’Estelada més gran del món feta per persones.
Quan arribeu es repertiran les cartulines amb els respectius colors per portar a terme el mosaïc, a continuació ens posicionarem i alçarem les cartulines per assolir l’ESTELADA MÉS GRAN DE LA HISTÒRIA!
Durant tot l’esdeveniment podreu gaudir d’una gran festa popular catalana, disfrutar dels castellers, de les sardanes i so de les gralles i timbals.

Acte i festa d'homenatge a els germans Badia

2011-04-26T00:03:00.000+02:00

Ens adherim a l'acte el dia 28 d'homenatge i la festa el dia 29 que realitzaran els amics de l'Associació Germans Badia que per altra banda estren blog i facebook

Blog secció d'UNC a Vic

2011-04-25T23:57:00.001+02:00

Us presentem el blog d'UNC que servirà també com a plataforma de les Joventuts de la secció osonenca.
Així després de l'acte de commemoració al nacionalisme dels anys 30 per honorar la figura de Daniel Cardona a Vic que va servir per anunciar la creació de la secció de les Joventuts els fruits són dues encartellades Vic, a Santa Eugènia de Berga i Taradell.
Denunciem també el sectarisme per part de certs grupuscles de l'esquerra que fan boicot arrencant els cartells, el sectarisme serà sempre el càncer de la nostra lluita.

ENDAVANT NOSALTRES SOLS! VIC

SUPORT A SOM RÀDIO

2011-03-27T16:26:00.000+02:00

Aquest dissabte militants de les Joventuts Nosaltres Sols i membres del partit vam participar a la consentració feta per la plataforma Ara o mai en suport a Som Ràdio.
Tot i els boicots que vam rebre fins a últim moment on fins hi tot la Patricia Gabacho no va poder fer el seu discurs, ens vam reunir al voltant de mig centenar de persones

TOTS SOM RÀDIO

SUPORT A SOM RÀDIO

2011-03-25T18:04:00.000+01:00

Benvolguts/des:
Com possiblement ja sabreu, Som Radio ha hagut de tancar. Us fem arribar un resum de la nota que han fet. Pensem que no poden restar passius davant d'aquest fet, per això convidem a unir-vos a una mobilització de suport i de protesta.

Us comuniquem que degut a les persistents i innumerables extorsions de certes persones que entenen de ràdio i que estan en nòmina d'interessos oposats als interessos de Som Ràdio, dels sabotatges de la senyal FM i d'Internet d'alguns poders establerts ja determinats, d'amenaces de tancament, denúncies amb les seves corresponents multes impagables i la falta de suport econòmic en general, entre altres, en tan poc temps, ens ha portat a la total descapitalització i ens veiem incapaços de continuar endavant amb el projecte Som Ràdio.
Moltes gràcies a tothom pel suport, continuem fent possible la lluita.
Visca Catalunya Lliure!
Grup Som

Per la VEU de la INDEPENDÈNCIA
Per la LLIBERTAT d’expressió
Pels nostres AMICS

Dissabte 26 de Març de 2011
a les 18.00 hores a la Plaça Sant Jaume

HI SEREM tots/es i us hi esperem a TOTS/ES !!!
Passa-ho

Ara o Mai,
Acte de Sobirania,
CADCI,
Gent de la Terra,
Fundació Catalunya Estat,
Grup Guai,
IPECC,
Associació Palestra,
Unitat Nacional Catalana,
Joventut d'UNC - Nosaltres Sols!,
Deu Mil,
Institut Nova Història,
Televisió Mola TV,
AMB2 FM.
I també seran signants d’aquest suport qualsevol entitat que faci difusió del mateix

Commemoració del nacionalisme dels anys 30 en memòria de Daniel Cardona

2011-02-28T16:11:00.004+01:00

El 27 de febrer a la taverna catalana La Terra va tindre lloc un acte en commemoració del nacionalisme dels anys 30 que servia per retre homenatge a la figura de Daniel Cardona que morí el 7 de març de 1943, fou organitzat per les Joventuts d'Unitat Nacional Catalana – Nosaltres Sols! i també hi col·laborava l'associació esportiva i patriòtica Palestra.

L'acte fou presentat per Leo Beltran un dels portaveus de les Joventuts d'UNCat, que ens explicà que les joventuts volen ser el reflex del nacionalisme pur de'n Cardona.

Es va fer la presentació de l'agrupació de les Joventuts Nosaltres Sols! a Osona i sense cap interès polític. La nova secció ha de servir a defensar la identitat de Catalunya a la comarca, per ara els interessats en contactar podeu fer servir el correu electrònic jovesunc@gmail.com

El segon en parlar va ser l'historiador Lluís Duran que ens parlà de totes les organitzacions dels anys 30 i tots els personatges històrics que les formaven.

En tercer lloc, fou el torn de'n Xavier Andreu que va exposar la vida i evolució de'n Daniel Cardona, protagonista de l'acte.

Després de l'acte es van vendre els llibres Breu història del catalanisme i Intel·ligència i caràcter, Palestra i la formació dels joves (1928-1939)
, tots dos sou a temps de comprar-los a La Terra.
Seguidament us deixem amb dos vídeos de les intervencions dels dos conferenciants.

Joventuts d'UNC – Nosaltres Sols!
Palestra

Crònica calçotada a Vilanova

2011-02-17T17:03:00.000+01:00

El diumenge del 13 de febrer la secció de les Joventuts de Vilanova i la Geltrú conjuntament amb l'associació cultural Palestra vam organitzar la II calçotada independentista.
La calçotada, a la que van assistir una trentena de persones, va transcórrer amb un ambient de germanor i catalanitat.

Com ja va passar a la primera l'Ajuntament ens va denegar taules i cadires, així doncs volem agrair especialment la predisposició del mossèn de la Geltrú i de les monges de la Casa d'Empara per deixar-nos el material una segona vegada més. Estem contents de treballar conjuntament amb la nostra Església peça clau per entendre la història de Catalunya.

La calçotada també va servir per conèixer cares noves interessades en Palestra i el projecte d'Unitat Nacional Catalana i repartir material i cartells a diferents seccions com l'Empordà, Reus, Badalona i gent de Mallorca.

Aviat es penjarà una crònica més local al blog de la secció del Penedès-Garraf

II Calçotada aVilanova i la Geltrú

2011-02-01T00:15:00.003+01:00

En memòria del nacionalisme dels anys 30

2011-01-31T17:33:00.000+01:00

Feu la imatge més gran aquí

A l'escola en català!

2010-12-29T16:39:00.001+01:00

Ara és l'hora

2010-12-27T15:58:00.001+01:00

El Tribunal Suprem ha protagonitzat la més recent provocació espanyola contra Catalunya, posant en risc el model d'immersió lingüística a les escoles.
S'empara en la resolució del Tribunal Constitucional proclamant que el castellà també pot ser una llengua vehicular en l'ensenyament a Catalunya doncs el català no té un us preferent.
Després de les retallades a l'Estatut i les següents agressions a lleis referents al català com la de l'acollida dels immigrants, els espanyols segueixen el seu curs, sense cap mena d'intimidació per les nostres consultes, ni per la gran manifestació del 10 de juliol ni pel creixent sentiment independentista del país. Ells, com sempre, només entenen una cosa, els actes consumats, mentre que nosaltres com a país ja fa massa temps que els advertim que el llop s'apropa però encara que mostri les orelles encara no ha ensenyat mai les dents i precisament aquest és el problema. La credibilitat.
Ara estrenarem un flamant nou govern, amb una important majoria nacionalista i un nou partit al Parlament que proposa la independència per la via ràpida en comptes de l'eterna agonia a que ens havia acostumat Esquerra.
La alegria en aquesta terra mai bé sola, sempre arrossega algun "però" i en aquest cas es tracta de la disgregació independentista entre dos partits que havien de substituïr el llast d' ERC. Així doncs, després del pols entre Solidaritat i Reagrupament segueixen coexistint i fraccionant la força en comptes d'haver pactat la integració dels perdedors dins del partit més recolzat. ës un greu problema quan la gent posa la Fe en les sigles malgrat comporti girar-se d'esquena als interessos de la nació.
Per altra banda tenim el nou govern de CIU, del qual esperem que sigui valent, que no caigui en els errors del passat, però sobretot que sigui conscient del moment històric. Ara més que mai cal lideratge, cal seguir tibant la corda fins a fer-la petar. No s'hi val de calmar els ànims i llimar asprors per adormir a la societat civil catalana en nom de l'estabilitat. Hem trigat molt de temps en tenir una societat tant preparada, tant mobilitzada i tant impacient per a despendre's de la feixuga càrrega de l'Estat espanyol. Massa temps de parar l'altre galta, massa temps d'enganyar-nos amb l'autocomplaença, massa temps de conformar-nos de ser el peix gros del petit i rònec aquari que és espanya. Ara ho volem tot, volem el món! La nostra llibertat per tenir veu, per a relacionar-nos amb el reste d'Europa sense passar pel tartamut interpret espanyol. Volem recuperar la veu, però també la dignitat perquè ja estem tips de ser dirigits per un país incompetent, endarrerit i bàrbar, perquè ja no suportem més la seva prepotència, ni la seva estupidesa, ni la seva caspositat de peineta i soberano, de lluentons i castanyoles, de pols i galliner. Nosaltres som una nació de veritat i no volem seguir formant part d'aquest circ dels horrors que és la riota del món i el cul d'Europa.
Ara cal trencar la convivència, cal coratge i intransigència, perquè hem començat a copsar que l'enemic de la nostra pàtria és l'Estat espanyol, els seus polítics, tribunals i l'interessat funcionariat, però també els seus colonitzadors, la cinquena columna dins de Catalunya, tota aquesta immigració inadaptada que venint entre pols i misèria no s'ha dignat mai a donar el més mínim senyal d'agraïment.
Si bé l'Estat i els seus organismes són la mà que ens pega la garrotada, tota aquesta gentola inadaptada són els dit que assenyala i el càncer que s'expandeix com una metàstasi per la nostra societat. ës un enemic camuflat, amb moltes cares, és el cambrer que diu que no t'entén, el quiosquer que no t'ofereix la premsa en català, el pare que denuncia l'escola dels seus fills per introduir una llengua estrangera.
Quan el gruix de la població comprengui això començarem a avançar de veritat. I ara és aquest moment, ara que estem més mobilitzats que ells, ara que ens agredeixen, ara que tenim un govern fort. Ara que podem demanar i la gent ho comprendrà, que podem estirar plegats del carro per sortir del fangar, ara que estem farts, ara que estem emprenyats, ara que tenim pressa.
Si el nou govern aconsegueix la reconciliació haurà fracassat, doncs tots sabem que en aquest país, quan hi ha calma i pau és perquè els fotuts i els resignats som nosaltres.

Marcel A.G.

Les Joventuts Nosaltres Sols! v.s. Grupo Balaña

2010-11-20T01:03:00.005+01:00

Com ja vam dir la secció de les Joventuts de Barcelona segueix amb la campanya contra el Grupo Balaña per anticatalanista, aquesta vegada però s'han repartit fulls de boicot per totes les cases d'aprop del cinema i la Universitat de Barcelona.

A la vegada s'ha fet campanya contra en Montilla enganxant adhesius on es denúncia el seu suport a l'assassinat dels toros i el seu volt a favor del valencià com a idioma.

XXI Retrobament català a Prats de Molló

2010-10-25T20:06:00.004+02:00

Aquest cap de setmana és celebrava un acte d'homenatge als patriotes que participaren als Fets de Prats de Molló

Dissabte al matí les Joventuts d'UNC ens vam unir a la sortida que feia Palestra a Prats de Molló, a la Torre del Mir i a la nit miràvem la pel·lícula El Coronel Macià. Podeu llegir una crònica i veure algunes fotografies aquí.

El diumenge següent les Joventuts Nosaltres Sols! participàvem a l'acte d'homenatge a Francesc Macià i Mossèn Cinto Verdeguer, organitzat per l'IPEC.
Totes les organitzacions van fer un discurs, L.B., portaveu de les Joventuts va fer un clam a la unitat de l'independentisme i va convidar a tots els catalans a lluitar sota el blau i l'estel blanc de l'estelada sense mirar ideologies, així com també ho van fer totes les organitzacions. Aquest és un pas sens dubte important per l'independentisme que nosaltres i UNC portem defensant des de el nostre naixement. En el nostre discrus també es va reclamar a la unitat dels Països Catalans i per descomptat la seva identitat nacional, sent aquest l'objectiu final i l'independència només un eina.

Agraïm als organitzadors per deixar-nos expressar la nostra visó i celebrem que hi han germans que lluiten contra el jacobinisme francès.

Defensem la nostra identitat

2010-10-22T10:09:00.000+02:00

Associació Palestra

2010-10-22T10:07:00.003+02:00

Les Joventuts donem suport a l'associació Palestra i farà acte de presència en aquests actes.

Les JUNCat VS Grupo Balaña

2010-10-16T15:35:00.002+02:00

Les Joventuts d'Unitat Nacional Catalana - Nosaltres Sols! secció de Barcelona estan duent a terme una campanya de boicot contra el Grupo Balaña, així doncs si ahir al vespre iniciaren les protestes amb Aribau Multicines coincidint amb una estrena, seguiran les protestes a la resta de cinemes i teatres per tal de que la gent sàpiga on van els seus diners.

El 12 d'octubre penja l'estelada!

2010-09-03T06:04:00.003+02:00

El 12 d'octubre és la data de l'exaltació nacionalista per part d'Espanya on es reivindica tot el seu imperi, el dia de la hispanitat o el dia de la raça, ja que sota el comandament de Cristòfor Colom (un català) els espanyols varen envair les amèriques .

Malauradament el seu imperi ens inclou a nosaltres, Catalunya -exceptuant la Catalunya Nord- i de les seves finestres i balcons hi onejarà la bandera d'Espanya, alguns amb el toro, alguns la monàrquica, altres la preconstitucional, fins hi tot la republicana, però no ens podem deixar enganyar, en totes les seves versions serà la bandera del país que ens té colonitzats.
Com cada any, es cremaran senyeres, estelades i tot allò que ressoni a català, amb el mateix esperit que es va fer amb la llibreria Cu Cut o totes les agressions que durant tot l'any pateix el País Valencià, malparlaran del país on viuen i reclamaran l'espanyolització de Catalunya.

És per tot això que des de les Joventuts Nosaltres Sols! amb el suport d'UNC et demanem que igual que l'11 de setembre, el 12 d'octubre esdevingui un dia reivindicatiu per a tots els territoris de cultura catalana i on els nostres símbols contestin al seu colonialisme.

EL 12 D'OCTUBRE ELS CATALANS NO TENIM RES A CELEBRAR, TENIM MOLT A REIVINDICAR!
EL 12 D'OCTUBRE PENJA L'ESTELADA AL BALCÓ!

Joventuts d'Unitat Nacional Catalana - Nosaltres Sols!

Dóna el teu suport al facebook

Comunicat enviat a les Joventuts de R.cat i SCI

2010-09-01T01:52:00.002+02:00

Des de les Joventuts d'Unitat Nacional Catalana – Nosaltres Sols! sempre ens hem manifestat a favor de la unitat i així ho hem demostrat col·laborant amb diferents associacions juvenils entre les que es troba Joves Reagrupats.

Creiem que ara estem en un moment històric on Catalunya pot obtenir un bon resultat per al procés d'alliberament nacional, és per això que creiem que és un greu error per part de Reagrupament Nacional i Solidaritat Catalana que no arribin a un acord, així com sí ho han fet Reagrupament i Suma Independència, ja que l'únic que faran és dividir el vot independentista, augmentar l'abstenció o el vot útil contra el tripartit.

Així doncs, demanem als companys de Joves Reagrupats i les joventuts de Solidaritat que signin un document unitari on es demani als seus corresponents partits responsabilitat amb Catalunya i una coalició que sigui capaç de portar l'independentisme unitari a la Generalitat per alliberar-la del jou espanyol.

Des de les joventuts de tots els partits, hem de donar exemple d'humilitat i compromís.
Ara és el moment de l'emancipació nacional, el dia de demà nosaltres serem el futur encarregat de portar Catalunya a ser la primera potència a Europa.
Els joves, els braços forts de la pàtria, hem d'estar units contra els atacs a la nostra sobirania i posar-nos d'acord en el que és més important, Catalunya.

Visca Catalunya lliure i catalana!

Joventuts d'Unitat Nacional Catalana
1 de setembre del 2010 a Barcelona

--------------------------------------------------------------

Notícia publicada a la premsa:
Som Notícia

Pedraforca i la diada del Pi de les tres branques

2010-08-10T03:32:00.000+02:00

Dissabte a mig matí ens vam trobar a Gósol amb companys de Joves Reagrupats i de Palestra per pujar al Pedraforca (2.506 m). Vam sortir a peu des de la plaça del poble.

El mot Pedraforca ve del llatí petra furca (pedra forcada). L'enforcadura té una altitud de 2.356 m, amb una tartera a cada banda. A banda i banda trobem dues carenes que s'anomenen Pollegons. Nosaltres pugem la de l'esquerra, que és el Pollegó Superior.

Cap al vespre ens vam separar. Uns van anar a Berga i els altres vam quedar-nos ben a prop, en concret a Feners. Allà, seguint una pista, vam trobar una raconada ideal per passar la nit. Després d'haver-nos refrescat els peus a la ribera vam parar la tenda i havent sopat vam anar a dormir de seguida.

Ens despertem cap a 2/4 de 7 del matí. Ràpidament desparem tenda i esmorzem. Tot seguit fem marxa cap al Pi de les Tres Branques, on ens trobarem amb els companys que van baixar a dormir a Berga i amb els altres companys d'Unitat Nacional Catalana i Reagrupament que ja començaven a muntar les parades.

Lo Pi de les Tres Branques

Preguem que sia aqueix Pi

L'arbre sagrat de la pàtria

(Mn. Cinto Verdaguer)

Pujada a Montserrat.

2010-05-03T12:52:00.003+02:00

Després del dia del treballador, el 2 de maig l'associació Palestra i les Joventuts Nosaltres Sols! commemorant el 27 d'abril que va ser Nostra Senyora de Montserrat hem seguit la ruta marcada des del Monestir a Sant Jeroni un itinerari clàssic per excel·lència dintre del Massís Montserratí, en el transcurs del qual hem assolit el punt més alt de la muntanya, Sant Jeroni, de 1.236 metres.
La ruta, tot baixant del cremallera a Montserrat, em passat per St. Miquel, St. Joan, l’ermita de St. Jeroni i el cim de St. Jeroni, torrent de Sta. Maria, pla dels Ocells, Sta. Anna i el Monestir.
En acabada la ruta, hem tingut l'ocasió de sentir l'estrena de l'orgue nou que tocava amb dedicació Montserrat Torrent.
Tot i que Palestra i Nosaltres Sols! som organitzacions no confessionals, durant l'excursió a tots ens ha vingut al cap aquella frase de Torras i Bages del segle XIX "Catalunya serà cristiana o no serà" que ens ha recordat que sí avui dia coneixem Catalunya o els Països Catalans és gràcies a la fe que predicaven els nostres antecessors, sense oblidar tampoc els nostres orígens pagans.
Són aquests cims un lloc màgic per la seva forma i història, per tota la mitologia i llegenda que l'acompanya no només per Catalunya si no per tot el món.
Han sigut varis els muntanyencs que ens han preguntat per les nostres samarretes i banderes i han agafat de born grat calendaris de l'Associació Germans Badia.

Sapigueu més sobre Montserrat: 1 i 2

Montserrat

2010-04-26T12:16:00.003+02:00

Recorregut: Monestir -Sant Jeroni

Itinerari clàssic per excelencia dintre del Massís Montserratí, en el
transcurs del qual assolirem el punt més alt de la muntanya, Sant
Jeroni, de 1.236 metres.
La ruta, tot baixant del cremallera a Montserrat, passarà per St.
Miquel, St. Joan, l’ermita de St. Jeroni i el cim de St. Jeroni,...
torrent de Sta. Maria, pla dels Ocells, Sta. Anna i Monestir.

Temps de marxa: 3 hores

Punt de trobada: Sortida del Cremallera a Montserrat.

Hora: 11:00

Organitza: Nosaltres Sols! + Palestra

Independència vs nacionalisme?

2010-04-20T12:45:00.000+02:00

Durant anys hem pogut veure com partits suposadament defensors de Catalunya s'han repartit alguns mots complementaris uns als altres per interès partidari i personal fins al punt de veure com en taules de debat polític s'han creat discussions per l'ús d'una o altra paraula confonent la realitat amb la ficció promoguda per la classe política actual.

Des d'Esquerra, CUP i partits atrapats a l'esquerra se'ns ha fet creure, que per ser independentista no és necessari ser nacionalista, fins hi tot se'ns ha volgut vendre la moto de que això és positiu i beneficiós per a Catalunya. Jo em pregunto que pot tenir de beneficiós aconseguir la llibertat per no usar-la? Em recorda més aquell que després de tants anys convivint amb el seu segrestador ja s'hi sent a gust, còmode i fins hi tot no imagina una vida sense ell, la síndrome d'Estocolm, aquesta malaltia és la que pateixen tots aquests dirigents que s'omplen la boca d'independentisme barat per aconseguir vots que després ven a l´enemic, Espanya.

Per altra banda tenim els que diuen ser nacionalistes, CiU o PxC. També amb trets característics d'aquesta malaltia diuen defensar Catalunya sense la independència. És possible defensar la identitat d'un país sense reclamar un estat propi? Evidentment no, perquè sempre se'ns identificarà amb el país colonitzador i aquell que amenaça la nostra identitat.

Després de superar aquesta ficció hom pot observar el significat i quina relació tenen aquestes paraules, que la independència no és l'objectiu ni el final, si no l'eina i el principi del projecte de país, que el nacionalisme sense estat no és més que el regionalisme de les autonomies inventades per la progressia espanyola per una banda acontentar-nos amb l'estatut d'autonomia i per l'altra dividir-nos entre germans dels principat, valencians i balears, són coses que s'aprenen amb el temps i quan veus com et fan ballar com un titella és quan s'entén que és necessari recatalanitzar Catalunya, aconseguir una Catalunya catalana i que això només té un nom, nacionalisme i que només serà possible aconseguint la independència perquè no ens volem separar, volem existir dintre d'Europa i el món.

Som independentistes? Sí! Però per què som nacionalistes!

Leo. Membre de les Joventuts Nosaltres Sols!

A la universitat en català

2010-04-20T01:26:00.000+02:00

http://www.alauniversitatencatala.cat/

Nosaltres Sols! l'1 de maig amb l'Intersindical!

2010-04-14T18:46:00.004+02:00

Més informació a la web de l'intersindical

Anell d'Unitat Nacional Catalana

2010-04-12T01:59:00.001+02:00

Per primer cop Unitat Nacional Catalana ha editat un ANELL en plata per militants i simpatitzants, porta el Fènix amb les Quatre Barres sobre la Creu de Sant Jordi i el nº 33 que simbolitza la Catalunya Catalana per la que lluitem.

El disseny ha estat realitzat pel company Àlex i realment és una obra d'art.

A l'interior porta les sigles UNCat i la numeració car ha estat editat en una sèrie limitada de 60 unitats.

El seu preu de venda és de 60 €, el podeu demanar tot escrivint a correu@unitat.org.

Recordeu que tant sols s'han editat 60 exemplars!

Vista frontal de l'anell amb el Fènix amb les Quatre Barres sobre la Creu de Sant Jordi i el 33. Interior de l'anell amb el detall del marcatge UNCat i la numeració

Unitat Nacional Catalana al Facebook

2010-04-07T23:54:00.001+02:00

UNCat es suma al 2.0, accediu al nostra facebook aquí.

El jovent català pel sí a la independència!

2010-03-28T19:34:00.005+02:00

Les Joventuts Nosaltres Sols! ens hem adherit al manifest conjunt per a totes les organitzacions joves independentistes.

Manifest:

Jovent per la independència
Les organitzacions juvenils sotasignants estem convençudes que ens trobem en un moment clau per la història del nostre país i que la nostra generació ha de tenir-hi un paper determinant. Per primer cop la necessitat d'avançar decididament cap a l'assoliment d'un estat propi s'ha situat al bell mig del debat polític i social.

Som una generació de joves que no hem viscut la dictadura franquista i que hem pogut constatar de primera mà el final de la via autonomista. En aquest context, tot el procés de consultes sobre la independència iniciat l'any passat a Arenys de Munt crea un escenari davant del qual la gent jove no només no podem restar-ne al marge sinó que tenim l'obligació d'implicar-nos-hi activament. El nostre futur s'està decidint ara.

Per poder-ho dur a terme és imprescindible treballar de manera transversal en tots els àmbits juvenils, creant un espai comú de trobada per a totes aquelles organitzacions juvenils del país que, més enllà dels legítims interessos i diferències individuals, compartim la convicció que el poble català té el dret a decidir lliurement i de forma democràtica el seu futur.

Així doncs, diverses organitzacions juvenils representatives d'aquest país hem pres la decisió de treballar plegats a la plataforma 'Jove decideix', amb la voluntat d'aglutinar el màxim d'entitats juvenils disposades a mobilitzar el major nombre de joves possible per tal que vagin a votar SÍ a les properes onades de consultes a diferents municipis del nostre país. Ho volem fer des de l'òptica juvenil, explicant perquè és important que els joves participem de les consultes i que votem afirmativament en aquestes. Creiem que la joventut catalana ha de saber els avantatges i beneficis que ens comportaria disposar d'un estat propi: per la nostra emancipació personal, pels joves estudiants, pels joves treballadors, per la nostra cultura i llengua, etc.

Finalment, volem fer una crida a totes aquelles organitzacions juvenils que comparteixin aquest manifest a adherir-se a 'Jove decideix', així com als i les joves que a nivell individual vulguin col·laborar a fer arribar aquest missatge al jovent català. Tenim el convenciment que si la joventut catalana demostra que és capaç de treballar des de la unitat d'acció estarem molt més a prop d'assolir la llibertat del nostre país.

Jove decideix! El nostre futur es juga ara: vota SÍ!

Les manipulacions de El Triangle contra Reagrupament i UNCat

2010-03-18T13:31:00.000+01:00

Les manipulacions de El Triangle contra Reagrupament i UNCat

Un cop més El Triangle escup les seves mentides contra Reagrupament i Unitat Nacional Catalana:

Amb quin nom han batejat els crítics de Reagrupament l’estratègia per no ser escombrats?

Operació Gol-Sud. Sembla que és un nom ideat per militants procedents d’Unitat Nacional Catalana, molts d’ells exBoixos Nois, que en els seus orígens es reunien al gol sud del Camp Nou i que estan en contra que hi hagi un enteniment entre Joan Laporta i Joan Carretero, per l’odi manifest que professen contra el president del Barça.

El Triangle

Tot l’article traspua manipulació, falsedat i engany, Unitat Nacional Catalana ha donat recolzament a Reagrupament des del seu naixement com associació, públicament ha donat el seu suport a Joan Carretero i si es decideix una candidatura conjunta independentista amb en Joan Laporta ens hi posicionarem a favor i treballarem per què l’independentisme arribi al Parlament.

El Triangle juga a manipular i mentir, intentar crear divisions o no hi son.
Un cop més Unitat Nacional Catalana referma el seu recolzament amb el projecte de Reagrupament amb el lideratge de Joan Carretero.

Secretariat Nacional d’Unitat Nacional Catalana UNCat

Cartells

2010-03-16T11:28:00.004+01:00

Calendaris 2010.

2010-03-13T17:02:00.002+01:00

Els podeu adquirir en qualesvol acte de l'Associació Germans Badia o d'UNC.

Ariadna Jové: activista catalana?

2010-02-16T21:25:00.005+01:00

Molts mitjans de comunicació es refereixen a la tarragonina Ariadna Jové, com activista catalana. Jo crec que una activista catalana és aquella que, per exemple, ajuda a organitzar les consultes independentistes, és parella lingüística d'algun immigrant o una de les moltes noies que lluita cada dia per la nostra llibertat. Ariadna Jové, si de cas, serà una activista propralestina o antisemita.

Es pot creure en la llibertat de tots els pobles i nacions, és molt noble. Però cal recordar que la nació sense estat més potent del món és la nostra i, per tant, representa per la humanitat la injustícia més gran. Em fa recordar la frase del malaguanyat Companys –el president màrtir- que venia a dir: “Totes les causes justes de la humanitat tenen algú que les defensi en canvi la causa catalana només ens té a nosaltres”.

Per alguns independentistes és indestriable l'alliberament nacional de l'alliberament social, i provoquen, d'aquesta manera tensions i divisió. En canvi en el cas palestí només veuen prioritari que esdevinguin un estat. Els drets fonamentals més bàsics són una reivindicació que allí pot esperar. Els drets de les dones i l'acceptació de la pedofília són temes menors que no cal denunciar. Com tampoc cal denunciar el terrorisme salvatge que practiquen en aquell indret del planeta. Si la lluita social és el cavall de batalla de cert sector de l'independentisme, per què no defensen per a Palestina el mateix? A Palestina que prediquin el mateix que prediquen aquí, a veure quan duren.

Volem un estat Palestí amb llibertat i democràcia, sinó seria un perill per nosaltres, el món Occidental. Cal anar recordant també a alguns progressites el dret d'Israel a existir. Un poble que, com el català, també l'han volgut exterminar i que gràcies al talent i l'esforç ha tirat endavant. A Israel hi ha democràcia i llibertat fet que ha permès que l'Ariadna sigui empresonada i no lapidada.

2010-02-02T17:36:00.001+01:00

Patriotes i polítics

A vegades tenim la temptació de considerar els polítics com éssers d’un altre planeta, com si visquessin allunyats de la realitat, en un núvol, distants i intocables. I a voltes no anem errats, els polítics tenen la rara saviesa de matar i ferir sense veure la sang, lluiten entre si com els antics senyors feudals, envien les seves hosts a enfrontar-se a les hosts del seu enemic i ells s’ho miren des de les torra de l’homenatge del seu castell. Al camp de batalla el pobres soldats de cada bàndol lluiten i moren pel seu senyor i mai, quasi mai, saben que lluiten no per ideals sinó per la benaurança del seu senyor.

Els patriotes, en aquest joc polític, som com els soldats de peu, l’anomenada fidel infanteria, seguim senyors que son els polítics i que no sempre estan al nivell dels seus súbdits. Lluitem, hi posem esforç, deixem bous i esquelles en una lluita diària per ideals tant enlairats com la Llibertat i la Pàtria. No busquem beneficis ni càrrecs, si arribem a sergents és per obrir bretxes en els regnes enemics i no per defugir la lluita. Però estem allunyats dels polítics, sabem que ells compartiran pessebre amb els que realment son els nostres enemics i tot i així seguim lluitant.

Aquest divorci entre els patriotes i els polítics és difícil de resoldre, vivim en móns oposats o com a molt distants, els de peu no sabem jugar a escacs com els senyors, ens abrandem i no mesurem les paraules, obrim escletxes i ens llancem sense mirar enrere, oferim els nostres pits al foc enemic i no busquem cap altre premi que el deure acomplert.

Potser algun aprendran els polítics que no poden jugar amb els seus peons, sense ells no son res, ja és prou difícil conciliar els polítics amb la ciutadania, pensem com ho ha de ser fer-ho amb aquests bojos idealistes com som els patriotes!. Si us plau quan hi hagin un altre ball de bastons que sigui per prendre el poder, per fer fugir l’invasor de casa nostra, i no per picabaralles entre polítics que tant sols deixen com a rastres la corrua de patriotes que han tornat a casa decebuts. Cap més lluita fratricida entre patriotes per ambicions personals, no ens ho podem permetre, calen tots els caps i tots els braços, les ambicions deixem-les a casa, en la vida diària, ambicionem la felicitat pròpia sense hipotecar la del país, siguem servents de la causa i no ens servim d’ella.

Xavier Andreu - Secretariat Nacional

Catalunya Argentina Nadal 2009

2009-12-27T19:11:00.001+01:00

Volem jugar un Mundial !!!

"Una nació, una selecció" és un lema que ja cansa. Naturalment que som una nació, això és inqüestionable. Però el lema reivindicatiu correcte és: "un estat, una selecció". Si volem selecció la tindrem únicament amb la llibertat. Prou eufemismes, estat català i tota quanta selecció catalana reconeguda a l'instant. Prou de marejar la perdiu. Volem jugar un mundial. Patirem, gaudirem i també guanyarem, perquè som els bons.

L' autoestima encara surt més reforçada després del partit amb Argentina, hem guanyat a una campiona del món, més ben dit, hem apallissat i golejat a Argentina. En competicions oficials segur que faríem un bon paper. Com qualsevol persona del planeta tenim tot el dret a competir oficialment. Prou de costellades!

Èxit a la grada

L'afició va respondre, més de 53.000 catalans ens vam aplegar al Camp Nou. Era un dimarts fred i plujós, l'endemà era laborable, el preu, la publicitat havia sigut inexistent, no deixava de ser una altra costellada...Tot i això, hauríem omplert qualsevol altre camp d'Europa.

Nosaltres Sols! i els companys d'Unitat estàvem entre segona i tercera graderia de lateral amb pancartes molt visibles als mitjans. Una grada entregada.

El punt negatiu: els Gols.

Després d'anys d'arraconar-nos i reprimir-nos, aquest any ens van treure del nostre habitual Gol Nord. Els hi van cedir als argentins (qui sap si també els hi van regalar entrades) el bonisme català no té aturador. Estem a favor que agrupin a l'afició rival, però a tercera graderia.

En canvi, el Gol destinat als catalans estava buit. Des de la nostra zona aquella clapa era lamentable. L'extrema esquerra va faltar a la cita. Tan que els hi agrada Rússia, els Gulags i Sibèria, i quan fa una mica de fredot ja es queden a casa.
Potser millor així, i les dues dotzenes que van venir eren els patriotes de EIR, i tota la tropa que normalment els acompanya: anarquistes, castellans o totalitaris d'esquerres van preferir quedar-se a casa i no escoltar el clam unitari, transversal i patriòtic que inunda Catalunya.

Com que el gol Sud era la zona del camp que feia més pena alguns company van baixar a donar caliu a la selecció i intentar omplir el Gol Sud. Llavors una sospitosa coordenada de seguretat ens impedia que la gent més jove omplíssim aquella grada. Tots els de seguretat parlaven en castellà i la seva missió era deixar l'únic gol disponible pels catalans pràcticament buit. Estem segurs que al Gol Nord els sud americans tindrien barra lliure per saltar, portar pals i, fins i tot, entrar beguda.

Nosaltres som unitaris i estem disposats al pròxim partit a omplir el gol amb qualsevol patriota. Primer és Catalunya. La llibertat exigeix generositat. Si els habituals del Gol Sud, els fidels de la selecció, estan disposats a compartir grada amb gent que no pensa exactament com ells però que estima Catalunya tan com nosaltres, serem els primers a estendre la mà i caminar plegats cap a l'oficialitat.

UN ESTAT I ANEM AL MUNDIAL!
Nosaltres Sols! SEMPRE FIDELS

Congrés Nacional d’UNCat. 12 de desembre del 2009.

2009-10-27T20:12:00.001+01:00

El proper 12 de desembre celebrarem el Congrés d'Unitat Nacional Catalana, el farem a Barcelona i demanem als militants que hi vulguin assistir que escriguin a correu@unitat.org per rebre la documentació i confirmar la seva assistència.

Recordem que cal estar al dia de la quota de militant per poder-hi assisitir.

L'ordre del dia serà comunicat per correu electrònic a tots els militants que hagin confirmat la seva assistència.

www.unitat.cat

Fora espanyols!

2009-10-11T18:07:00.005+02:00

Les Joventuts Nosaltres Sols! estem omplint el territori amb un missatge ben clar i català: FORA ESPANYOLS!

Història: Joan-Josep Ferrer i Grau.

2009-10-11T18:03:00.002+02:00

El nom de Joan-Josep Ferrer i Grau és gairebé desconegut de tothom. Va ser un d'aquests herois anònims que, quan Catalunya va necessitar els seus millors fills, van saber fer el pas endavant, salvant la nostra dignitat de poble, en una de les hores més tràgiques de la nostra història nacional, només comparable a la repressió de després de l'ocupació del 1714.
En Joan-Josep Ferrer i Grau va participar a la guerra civil de 1936-1939 com soldat d'infanteria, en una de les últimes lleves reclutades; va prendre part en els combats del Cap de Pont de Balaguer.

L'any 1943 es va incorporar a la secció militar del Front Nacional de Catalunya (FNC). Casa seva, al carrer de la Riera Alta -on va néixer i on va morir- situada al barri antic barceloní, esdevingué un quarter general del FNC. Allà es varen imprimir els primers manifestos del FNC, el primer número de la revista Per Catalunya, portaveu de l'organització , i també s'hi van preparar moltes accions armades.

Pel fet que era escalador, en Ferrer Grau va ser un dels artífexs de les penjades de banderes dels anys 40: la del transbordador del port, les de la Sagrada Família..., que feien sota protecció armada, perquè s'hi jugaven la vida, així de difícil. Cal destacar l'impacte, moralment ositiu, que aquestes accions tenien damunt la gent, en la Catalunya vençuda, terroritzada i afamada d'aquell temps.

Va ser detingut en la caiguda de 1946, brutalment torturat, i va intentar suïcidar-se per por de no poder resistir i evitar delatar els companys. Van eludir condemnes de mort per la pressió que feren les Conselleries britàniques i franceses que agraïen així la co·laboració del FNC durant laSegona Guerra Mundial, a favor dels aliats en serveis d'espionatge i cadenes d'evasió de gent perseguida en l'Europa ocupada. Cal destacar que l'aportació dels catalans a l'alliberamnet d'Europa va ser molt important.

De tot això , en Joan-Josep Ferrer i Grau no en va fer mai ostentació. La Catalunya oficial no li ha reconegut el seu esforç. Nosaltres avui ho fem.
Robert Surroca i Tallaferro

Revista Pàtria nº 10

2009-09-17T20:40:00.001+02:00

Aquest 11 de setembre va sortir el número 10 de la revista Pàtria, publicació de l'independentisme identitari i unitari que defensa Unitat Nacional Catalana, en aquest número entre altres coses es parla de Reagrupament.cat i els nostres actes.

Baixa't la revista!

PROGRAMA D'ACTES DE UNITAT NACIONAL CATALANA PEL 10 i 11 DE SETEMBRE

2009-09-05T18:10:00.006+02:00

10 de setembre
22'00h

Acte d'Homenatge, ofrena floral i parlament al monument a Josep Moragues situat a la Plaça Palau, entre el Passeig Nacional i l'Avinguda Icària, just darrera l'Escola de Nàutica del Pla de Palau

24'00h de la nit

Acte d'Homenatge al Fossar de les Moreres en record dels patriotes que van deixar la vida defensant la ciutat de Barcelona de les tropes franco-espanyoles el 1714.

Dia 11 de setembre

8'00 h del matí

Trobada al monument a Rafael de Casanova per assistir a les ofrenes dels diferents partits i instal·lar la nostra parada a la Ronda de Sant Pere, on es podrà adquirir el nostre material oficial aixi com el darrer número de la revista Pàtria.

Convoquem als nostres militants i simpatitzants als actes convocats per Reagrupament

Unitat Nacional Catalana - 5 de setembre de l'any 2009.

http://www.unitat.cat/

Història: Antoni Turró Martínez

2009-09-02T20:11:00.002+02:00

Una persona només cau a l'obit quan ningú la recorda, per això des d'aqui volem fer un recordatori al Sr. Turró, per què nosaltres volem seguir les seves mateixes passes portan el nom de Nosaltres Sols!

Nota redactada per Robert Surroca

Mor el 26 d'agost el patriota Antoni Turró, de 94 anys, veterà de les milícies d'Estat Català, milità després en el Front Nacional de Catalunya.

Antoni Turró (*Barcelona, 1915), des de ben jove, milità en el Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) i en Nosaltres Sols. Participà en el Sis d'Octubre del 1934, dins dels escamots de Nosaltres Sols i, detingut, aconseguí de fugir. En el Dinou de Juliol del 1936 participà en l'assalt a la caserna revoltada de les Drassanes i, arran d'això, s'allistà, com d'altres membres de Nosaltres Sols!, a les milícies d'Estat Català. Com a milicià participà en l'expedició que provà infructuosament d'alliberar Mallorca (en mans dels facciosos des del 18 de juliol). Lluità després en el Front d'Aragó i en la Batalla d'Ebre, on fou ferit. Després del febrer del 1939 passà pels camps de refugiats i, després de l'ocupació del juny del 1940, va participar en les tasques de resistència de la "xarxa Alibi-Maurice" i, des de 1942, en el Front Nacional de Catalunya (FNC). Als 50 anys, el 1965, tornà a Catalunya. El 1989, sempre militant del FNC, formà part de les llistes de Catalunya Lliure en les eleccions europees.

Cal destacar també les seves contribucions en la preservació i estudi del paper moneda en llengua catalana que s'edità durant la guerra del 36, esforç que el va portar a contribuir a la fundació de la Societat Catalana d'Estudis Numismàtics.

Mural fet a l'Alt Empordà.

2009-08-26T20:33:00.003+02:00

La secció de les Joventuts de l'Empordà ens envia aquest mural.

Reneix Palestra amb el suport de les Joventuts Nosaltres Sols!

2009-08-16T22:32:00.009+02:00

Els Bastiments (2.881m), el Pic de Freser (2.835m) i el Pic de l'Infern (2.869m).

Aquest 15 i 16 d’Agost Unitat Nacional Catalana va estrenar la seva nova secció de muntanya, Palestra. 5 militants de els Joventuts Nosaltres Sols! vam començar el 15 de nit amb llum de llanterna vam seguir el corriol fins al refugi vell d'Ull de Ter, on vam fer nit, un d’aquells refugis fets de pedra.

Prop de les 8 del matí del dia 16, reunits amb la resta d'associats a Palestra vam començar a pujar pel Coll de la Marrana. Vam continuar fins als Bastiments, on vam parar a esmorzar i, havent esmorzat, varem fer camí cap al Pic de l'Infern on pel camí, es va fer el Pic de Freser.

Les vistes eren genials, especialment des del Pic de l'Infern, on es podien contemplar diversos estanys de muntanya i l’ambient produït pel companyerisme deixava veure un fort nacionalisme de gent amb ganes de conèixer el seu país.

Baixant pel Pic dels Gorgs es pot reconèixer el recorregut de baixada fins al Coll de la Marrana, seguíem pel Portell cap a la Cabana de Tirapits i enllaçàvem amb el GR-11 fins al Coll de la Marrana i la baixada al refugi, on després d’un dinar de germanor tothom va fer camí cap a casa seva.

Recorregut

Aplec de la Unitat. Dia del Partit. Montgrony. 5 de juliol del 2009.

2009-07-18T13:23:00.004+02:00

Intervenció d'en Jaume Font. Responsable de les Joventuts d'Unitat Nacional Catalana Nosaltres Sols!

L'indret on ens reunim avui per a fer aquest exercici de germanor lliga molt bé per reflexionar sobre els nostres orígens i sobretot per reflexionar sobre la necessitat de seguir en la tasca que porta fent Unitat des dels seus inicis i de la necessitat de seguir amb el projecte identitari.

Ara estem immersos en aquest projecte que es diu Reagrupament i tot és a les beceroles, tot està per fer i tot és possible -com deia aquell-, però el que està clar és que ara més que mai hem d'incidir sobre el projecte per no cedir ni una parcel·la sobre aquells que no saben cap on ha d'anar la cosa, els que ja els estaria bé la independència sense més condició de la mateixa independència... i per això precísament és tant important que el nacionalisme identitari -nosaltres- hi incidim tant directament, perquè sabem d'on venim, quins són els nostres orígens i què volem ser enfront dels qui han donat tantes voltes que es van quedar amb la màxima de la independència i pel camí varen oblidar perquè volien la independència.

L'altra dia algú em recordava que som gregaris per naturalesa, que l'home s'agrupa amb els seus semblants i aquesta és l'arrel del conflicte, que legalment des de fa ja tres ignominiosos segles ens volen agrupar contra naturalesa amb una gentussa que no ha fet res més que donar-nos pel sac!

El conflicte Catalunya-Espanya ha de ser per força un conflicte catalans-castellans perquè genuïnament la creació d'aquesta ingomínia anti-natura que és Espanya és la imposició d'una idea autoritària d'un poble sobre un altre. Ara més que mai el nacionalisme identitari -nosaltres!- hem de coartar tota quanta quota de castellanots vulguin posar al capdavant d'un projecte independentista per coherència amb el propi independentisme.

Catalunya és Catalunya perquè hi ha catalans i ser catalans vol dir no ser castellans! -ni cap altra cosa. Per això és tant important que seguim vius en aquesta batalla, perquè som el rovell de l'ou que tenim clar el que és Catalunya i el que no pot ser Catalunya, o més ben dit, que tenim la consciència que Catalunya pot deixar de ser Catalunya i no pot ser que aquests succedanis de polítics ens alliçonin amb el fet que els castellans que viuen a Catalunya també són catalans!...

El nostre projecte no pot desaparèixer per molt Reagrupament o partit transversal que hi hagi perquè mal que ens pesi hem de cobrir un buit importantíssim que és la conscienciació mateixa sobre el fet que Catalunya és i ha de ser dels catalans i que els catalans som el que som i no som el que no som; ni podem tampoc donar ales perquè al capdavant del país hi hagi gent no-catalana en el sentit més crú de la paraula. En definitiva, l'independetisme identitari ha de seguir perquè si no hi ha indentitat no hi ha país i si no hi ha país que algú m'expliqui perquè collons volem la independència!

M'agradaria, per acabar, exaltar una mica els ànims explicant dues anècdotes contra tota l'oratòria derrotista, pactista i tota quanta patoleia que ens ha -o ens vol!- reduïr a aquest estat d'hivernacle i del pensament comú que diu els catalans som un poble submís i mesell... Són dues anècdotes d'entre tantes que circulaven temps era temps sobre el Principat i la fama que tenien els catalans que el feien un poble de gent violenta, guerrera, sediciosa d'alçaments i revoltes i que feia que reis, ducs i marquesos no goséssin trepitjar-lo.

Aquestes anècdotes relaten -explicaven els prelats- perquè la muntanya del Tibidabo té tal nom. Una d'elles explica que el diable va portar Jesús a la muntanya del Tibidabo perquè veiés els regnes del món i temptar-lo amb el seu domini a canvi que l'adorés i el nom vé del principi d'allò que asseguren que li va prometre allà: Tibi dabo omnia regna mundis si cadens adoraveris me... L'altra explica que Llucifer, abans de lliurar-se al mal voltava per la terra amb Déu i que un dia els dos van arribar al cim d'una muntanya propera a on avui és Barcelona i des de la qual van contemplar la plana que s'estenia als seus peus, una plana en la qual Nostre Senyor va preveure que hi hauria una gran ciutat..., a banda de preveure possiblement el camí que prendria l'àngel que el seguia, ja que aleshores va preguntar-li si s'estimava més la glòria del cel o ser l'amo d'aquella ciutat encara inexistent, i com que Llucifer va escollir això últim Déu va respondre-li: Tibi dabo, Te la dono, per la qual cosa aquella muntanya on van ser du aquestes paraules com a nom i a Barcelona se li aplicava el qualificatiu de ciutat del diable.

Bé, aquests relats evidentment tenen la credibilitat que cadascú des de les seves creences vulgui donar-li però amb això només volia dir que hem de recuperar l'esperit de les històries que corrien temps era temps pel país que feia que la gent de Castella i d'arreu ens tingués com a poble endiablat i s'esporuguíssin només de pensar que havien de posar un peu a Catalunya tot alimentant supersticions i històries que ens ens avalaven com a gent lluitadora i guerrera dignes dels dominis del propi diable i que només amb aquest esperit vencedor guanyarem la batalla, una batalla que indefectiblement hem de guanyar perquè tenim la raò i perquè només hi ha una sortida: la victòria!

Consulteu com va anar la resta d'intervencions del Dia del Partit clicant aquí.

Història: Exèrcit Català

2009-07-18T13:19:00.002+02:00

Francesc Macià, el 8 de juliol de 1922, va crear l 'Estat Català com organització patriòtica per lluitar per la independència de Catalunya.

La idea de Macià era crear una entitat insurreccional a Catalunya per lluitar amb les armes a la mà per la independència del nostre país, l´organització estava estructurada en Escamots, grups de patriotes que actuaven conjuntament.

Durant tot l´any 1922 i 1923 l´agitació nacionalista va anar creixent per tot el país, fins el cop d´estat del general Primo de Rivera (13 de setembre de 1923), aleshores una onada de repressió es va extendre per Catalunya, els centres catalanistes varen ser tancats, la llengua i la cultura catalana prohibides, sols quedava la clandestinitat o l´exili.

Macià va marxar a Perpinyà el 21 de setembre, després a Paris i finalment a Bois-Colombes on va començar a organitzar el que seria anomenat Cop de Prats de Molló, durant mesos Macià i els seus homes d´Estat Català varen anar preparant la invasió de Catalunya per alliberar-la del jou espanyol, nombrosos voluntaris antifeixistes europeus es varen afegir a l´operació, entre ells n´hi havia d´italians. Publiquen les impressions de Carner-Ribalta que en són un fidel testimoni d´aquells moments :

"Sortint de París per la Gare Saint-Lazare i agafant els trens suburbans de la línia d'Argenteuil, un cop passat el Sena a l'altura d'Asnières, hom arriba en uns trenta-cinc minuts a la petita vila de Bois-Colombes. Macià i els seus col.laboradors hi trobaren el lloc tranquil i ideal per a portar a cap amb la discreció que calia la tasca organitzadora a favor de Catalunya. Sota l'aspecte de pacífics ciutadans, sobretot joves amants de l'excursionisme (molts fins ens férem socis del Touring Club de França), portàvem a cap, sense cap molèstia policíaca, els treballs revolucionaris i de preparació militar. Una vil.la d'aspecte burgès, amb un jardí convencional d'un cert formulisme segle XIX, situada en un extrem del carrer principal de Bois-Colombes, la rue des Bourguignons, servia de residència a Francesc Macià i a la seva família. Servia també per a les reunions polítiques, generalment amb enviats de Catalunya, i per a debatre matèries importants, de tàctica a seguir, etc. Més tard esdevingué la seu del Comitè d'Acció de la Lliure Aliança, nascut el 8 de gener de 1925, sota la presidència de Francesc Macià, el qual reunia representants d'Estat Català, dels nacionalistes bascos, de la C.N.T de Catalunya i de la C.N.T. d'Espanya. El programa mínim que unia tots aquests elements era, momentàniament, el recurs a la força per enderrocar la dictadura de Primo de Rivera. Aquest nucli, després, es transformà en el Comitè Revolucionari de París, que arribà a incloure una diversitat de sectors, entre els quals, a més de les representacions ja esmentades de la C.N.T., Estat Català i Nacionalistes Bascos, figuraven els nacionalistas gallecs, els Sindicats autònoms d'Astúries, el Partit Comunista, alguns elements liberals espanyols (Sánchez Guerra) i diversos grups militars enemics de Primo de Rivera. Les oficines del carrer Charles Duflos (planta baixa d'una caseta aislada en un carrer poc transitat) estaven organitzades una mica estil militar amb aspecte de centre excursionista. Tant com el centre d'un moviment o partit polític, sovint prenien l'aire d'una petita caserna o d'un cos de guàrdia, puix que de Catalunya sovint arribaven nous joves refugiats o emissaris i agents del sud de França, que momentàniament dormien allí. També tenien aspecte de Consolat de Catalunya, que sovint aconseguia de resoldre conflictes de documentació per a evadits i fugitius de Catalunya, patriotes que no havien pogut resistir més el clima asfixiant creat a casa nostra per la Dictadura espanyola, o catalans d'acció tremolencs encara per haver participat en complots patriòtics tals com l'atemptat de Garraf, on uns quants joves heroics havien intentat de dinamitar un túnel de les costes al pas del tren que conduïa Alfons XIII. Per a aquestes gestions comptàvem amb la col.laboració del gran advocat francès d'esquerra Henry Torrés, que acabà convertint-se en un fervent catalanòfil. Macià, tan titllat pels polítics catalans d'home "intractable", a França i a Bèlgica i arreu de l'estranger, demostrà una gran habilitat a captar-se simpaties i admiració. Per a Henry Torrès, al despatx del qual jo anava molt sovint per als assumptes de documentació esmentats i altres consultes similars, el sol nom de Franscesc Macià ja evocava cavallerositat i amor propi i movia al respecte i a l'afecte. Fins el cap de policia de París, Monsieur Chiappe, al despatx del qual jo solia acompanyar Macià (per visites periòdiques que hi havia de fer en relació amb el privilegi de poder residir a la zona parisenca), feia don Francesc objecte de gran deferència. En sortir, generalment Macià somreia per sota del bigoti, divertit pel paper de "bon noi" que davant el gran cap policíac havia de fer per tal de no trair la natura de les activitats a què es consagrava. La feina d'oficina al carrer Charles Duflos estava ben distribuida i era acomplerta amb entusiasme. Ventura Gassol actuava de secretari particular i polític de Francesc Macià i, si bé restava molt a prop del dirigent a la vil.la del carrer de Bourguignons, cada dia, a una hora o altra, venia (sovint amb Macià mateix) a les oficines per a la redacció de proclames, manifestos, articles i altres treballs importants que el capitost indicava i inspirava. Bordas de la Cuesta, ex-alcalde de Castelló d'Empúries, mantenia els contactes amb els agents a Catalunya i sovint viatjava, per missions prop de les altres oficines d'Estat Català dins França. Emest Dalmau era el topògraf i traçava els itineraris i les cartes geogràfiques del Pirineu català que un dia havien de servir per a la projectada entrada dels grups armats catalans. Antoni Puch, l'ex-periodista de Lleida que vingué amb Francesc Macià a l'exili, actuava també de secretari de don Francesc, molt sovint a la vil.la de la rue des Bourguignons. Jo, a part els altres treballs del secretariat, era encarregat de redactar el manual d'instrucció militar per als Escamots del futur Exèrcit català, que Francesc Macià curosament supervisava. En aquesta literatura militar, hi anaven inclosos, ultra els detalls de com manejar una metralladora, granades de mà o explosius, estudis de tàctica preparats a Barcelona per Miquel Baltà. (Quaranta anys més tard durant la segona Guerra Mundial- jo havia d'evocar aquest treball en preparar literatura militar similar a l'Escola de Guerra Especial dels EE.UU., a Fort Bragg (Carolina del Nord), per a les forces especials de Contrainsurgència). Una altra de les meves funcions era actuar de redactor en cap del periòdic quincenal "Estat Català", portaveu de l'organització militar-revolucionària catalana, així com difusor de l'ideari separatista. A aquest full, format de 3Ox45 cm., ordinàriament de quatre pàgines, ben imprès en bon paper, hi contribuien amb articles Francesc Macià i Ventura Gassol, així com membres destacats de l'organització, tant de França com de Catalunya". Aleshores una delació per part d´un infiltrat italià anomenat Garibaldi que treballava a sou de Mussolini, va fer que la gendarmeria francesa actués tot detenint als combatents catalans i requisant un gran estol d´armes".

A part dels intents per part d´Estat Català de crear un Exèrcit Català, altres grups independentistes com Acció Catalana varen constituir societats d´estudis militars. En Miquel Baltà, membre d´aquest partit va constituir l´Escola Militar Catalana de la Societat d´Estudis Militars (SEM) i fou detingut el mes d´agost de 1925 acusat de crear un Exèrcit Català. Va passar més de 3 anys de presó i després va marxar a l´exili.

Vídeo del Correllengua a Perpinyà 2008.

2009-06-29T00:07:00.005+02:00

Les Joventuts d'Unitat Nacional Catalana - Nosaltres Sols! al Correllengua de Perpinyà. 2008.

3r aplec de la unitat

2009-06-11T23:22:00.003+02:00

Aplec de la Unitat. Dia del Partit. Montgrony. 5 de juliol del 2009.

Aquest any celebrem el tercer Dia del Partit, l'Aplec de la Unitat, ens trobarem al santuari del Montgrony per celebrar una trobada de germanor entre els militants i simpatitzants d'Unitat Nacional Catalana.

Aquest any és especialment significatiu.. Els actes començaran a les 12 del matí. Parlaran en Roger Lluís i en Xavier Andreu, membres del Secretariat d'Unitat Nacional Catalana i un representant de les Joventuts d'Unitat Nacional Catalana Nosaltres Sols!. Després volem obrir una roda d'intervencions per parlar sobre el futur d'UNCat, hem apostat per demanar l'afiliació a Reagrupament dels nostres militants i simpatitzants i volem estudiar com poder donar continuitat al nostre projecte.

Ha confirmat la seva participació el President del Partit Republicà Català el senyor Agustí Soler.

També hi haurà lectura de poesia patriòtica i música del país. Acabarem amb un dinar, esperem que escriviu a correu@unitat.org si voleu assistir-hi per reservar-vos taula.

Som-hi!

Unitat Nacional Catalana

www.unitat.cat

correu@unitat.org

Acte de Nosaltres Sols! Secció Empordà

2009-06-08T20:33:00.008+02:00

Aquest diumenge 7 de juny, les Joventuts d'Unitat Nacional Catalana, Nosaltres Sols! de la Secció de l'Empordà s'han estrenat amb una acció per mantenir la nostra identitat.

Ja fa temps que al castell de Sant Salvador de Verdera, un xic més amunt del monestir de Sant Pere de Rodes hi onejava una antiga senyera bruta i estripada, els companys empordanesos han fet onejar una Estelada i una creu de Sant Jordi

Així doncs, al cim de la serra de Rodes, onegen uns estendards catalans nous de trinca.

uncemporda@gmail.com
http://uncemporda.bloc.cat/

Història: Un Enemic del Poble per Joan Salvat-Papasseit

2009-06-01T18:52:00.002+02:00

Sóc jo, que parlo als joves

«Ai d'aquell que s'abstingui, per baix cinisme o altra vil fredor!»

1. Sigueu, almenys, cada u de vosaltres, una cuca de llum.
2. La grandesa de Goethe es troba en ço que féu, no en ço que deixà de fer.
3. Només són Poetes aquells qui canten en la lluita i blasmen en llurs cançons.
4. En la sublim llegenda, Jehovà és el comparsa. Aquella és grandesa: la dels àngels rebels.
5. Sigui la vostra moda tota nua cruesa.
6. Mai no vulgueu saber quina és l'hora quieta del repòs: pregunteu a la mar -màxim cavall de força- per què llurs braves ones festegen el neguit eternament.
7. No coneguéssiu altra majestat que aquelles de les intel·ligències actives.
8. Si junt un cel calent us ha sigut donat un zenit i una mar blava, no per això reposeu. Us ha sigut donat perquè us ho mereixéssiu.
9. No menyspreuéssiu mai la persistència dels pescadors de canya; menyspreueu llur paciència si us és grat.
10. Aquell qui de vosaltres, i per la Llibertat, no hagi posat cualque vegada sa llibertat en perill, aquell no és jove; aquell qui per la Vida no s'apresti a morir, aquell tampoc no és jove. Ni ésser lliure ni viure, no és donat a tothom.
11. Vulgueu alleugerir-vos de mentida: tota galanteria, per exemple. No acceptéssiu companys encarcarats per fora i buits per dins...
12. Els grans mots de Jesús -edifiqueu damunt la pedra viva- no foren dirigits als febles sinó als forts; més aviat als vells amb cor de joventut que no als joves amb ànima de vell.
13. Tot el que surti sa de la ment vostra parireu amb dolor; mes no ho vulgueu parir sense dolor, car sou vinguts en temps de dures proves. Quiscun d'entre vosaltres té vint anys.
14. Tingueu, com cal, impuls. I tingueu reflexió. No massa reflexió ni massa impuls: que essent un xic infants, no féssiu el pecat d'arribar a semblar-ho.
15. Aquells qui en ésser vells recorden amb enyor llur joventut, aquells, encara serven la il·lusió i l'esperança de dominar el món. Caldrà que desconfieu dels joves que no vulguin copsar aquest desig.
16. És un petit poema. Cada nova vegada que el tren travessa els camps -els travessa cent voltes cada dia-, els homes de la rella, de la falç i del càvec abandonen llurs eines i fixen son esguard en el vèrtig que vola. Cada nova vegada, sota el sol, quan el tren ja és lluny i es difumina, els homes de la rella, de la falç i del càvec retornen a les mans. Mes ho fan tan de pressa que diríeu que el tren els ha deixat vergonya de llur lent caminar damunt la feina. Hi haurà qui, entre vosaltres, no senti la vergonya d'avençar poc a poc?
17. Recordeu Lil·liput? Cada u de vosaltres pot ésser Gulliver, si es disposa a marxar-hi. (Viviu a Lil·liput.) Si us voleu apresar els peus i els braços, si us voleu apresar àdhuc el cos, tingueu l'ànima lliure ferament.
18. Els flacs temen a Déu; els ferms l'esguarden fixo. Penseu que Déu s'esguarda a si mateix, i que sols Ell és gran, resa el llibre sagrat.
19. Els pobles que aixecaren les piràmides no jaieren al sol ni el saberen mai témer. Amb tot no en féssiu fressa, car aquells temps són llunys: cada u de vosaltres basteixi un ideal de tanta dignitat que àdhuc permès li sia dansar als pics més alts de les velles piràmides.
20. No poséssiu mai limits a la vostra noblesa; vol dir: no feu mal enc que comporti bé. Odieu el tirà àdhuc si us ha caigut intel·ligent, odieu l'ignorant malgrat que sigui esclau.

Unitat Nacional Catalana UNCat amb Reagrupament

2009-05-26T19:17:00.002+02:00

En la darrera reunió del Consell Polític d’Unitat Nacional Catalana (UNCat), s’ha decidit demanar als militants i simpatitzants del partit que s’integrin a Reagrupament.

Després de la Conferència de Debat Independentista, on un seguit de partits, entitats i associacions patriòtiques reclamàrem la formació d’una candidatura unitària independentista, creiem que l’escrit d’en Joan Carretero, Patriotisme i Dignitat, ha estat el detonant que calia per poder començar a bastir aquesta futura candidatura. Des d’UNCat creiem que s'ha d’anar més enllà: Joan Carretero, amb Reagrupament, tenen el deure moral d’encapçalar aquesta candidatura, i esdevenir l’eix al voltant del qual ha de girar la formació d’una organització transversal del nacionalisme independentista català.

Consell Polític d'Unitat Nacional Catalana UNCat
Barcelona, 26 de maig del 2009.

COMPROMÍS PER LA INDEPENDÈNCIA amb Joan Carretero

2009-05-20T00:04:00.004+02:00

LES ORGANITZACIONS SIGNANTS DEL “COMPROMÍS PER LA INDEPENDÈNCIA” VALOREN POSITIVAMENT LA PROPOSTA DE JOAN CARRETERO A FAVOR D’UNA CANDIDATURA UNITÀRIA DE L’INDEPENDENTISME L’ANY 2010

Les organitzacions sotasignades, impulsores i coorganitzadores de la Conferència de Debat Independentista, celebrada a Barcelona el dia 7 de febrer i que van fer públic la passada diada de Sant Jordi el manifest: “Crida als sobiranistes catalans: Compromís per la independència nacional de Catalunya”, en el qual s’advoca perquè en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, previstes per l’any 2010, l’independentisme català es presenti sota unes soles sigles. Valorem de manera molt positiva la proposta feta pel líder de Reagrupament.Cat, Joan Carretero, a favor de la creació d’una candidatura independentista d’ampli espectre que tingui com a primer objectiu la proclamació de la independència de Catalunya des del Parlament.

Entenem que els punts d’acord entre la proposta de Joan Carretero i el contingut del nostre document són gairebé totals i, en aquest sentit, ens sembla que a partir d’ara s’obre una gran oportunitat per fer possible entre tots que en les pròximes eleccions al Parlament hi hagi una candidatura unitària de l’independentisme que afronti amb garanties d’èxit aquests comicis.

En conseqüència, ens comprometem a continuar treballant per aquesta unitat d’acció de l’independentisme i a posar tot el nostre esforç a fer realitat aquesta candidatura des de la generositat de tots i de cadascun dels que estem cridats a formar-ne part.

Per altra banda, encoratgem totes les persones que encara no s’hagin adherit a aquest “Compromís per la independència nacional de Catalunya”, a signar-lo a conferenciaindependentista.wordpress.com

Gràcies per endavant.

Barcelona, 18 de maig del 2009

Som Deu Milions,
Associació Patriòtica Germans Badia,
Joventuts Nosaltres Sols!,
Girona Independentista i Republicana (GIR),
Coordinadora Ecologista Independentista (CEI),
Partit Republicà Català (RC), Unitat Nacional Catalana (UNCat),
Fòrum d’Esquerra de Sabadell (FES),
Projecte 66,
Congrés per la Sobirania dels PPCC.

Entrevista a Joan Carretero.

2009-05-18T20:01:00.006+02:00

Tot seguit deixem una entrevista força interessant sobre Joan Carretero de TV3, deixant clar tot el nostre suport a Reagrupament.cat

Entrevista.

Història: Document històric d'Estat Català,

2009-05-02T10:24:00.004+02:00

3ª època, l'agost del 1975, número 1.

Feu clic a les imatges per ampliar-les.

Portada

Pàgina 3

Carretero, exemple de patriotisme i dignitat

2009-04-29T14:44:00.001+02:00

Se’m fa estrany sentir la paraula patriotisme dins del context polític català. Estem acostumats a sentir parlar de catalanisme d’esquerres, de sobiranisme popular, d’independentisme social, però de patriotisme? Pensava que als que crèiem en el concepte de pàtria se’ns ubicava a les vitrines d’un museu més que no pas a la vida política, però hem sentit una ventada fresca: algú, i un algú molt entranyable, ha fet reviscolar el mot i l’ha unit a dignitat; patriotisme i dignitat, termes que ja crèiem obsolets, ara són posats en solfa per en Joan Carretero. El seu article és brillant, sintètic, punyent, analitza un present, es ressent de l’actuació dels independentistes que han tastat poder, brinda solucions. En poques línies marca tot un projecte que de moment és orfe, que no té encara nom ni programa però sí molt de futur.

En Joan Carretero ha assenyalat amb certesa quin és el deure i quin no d’un independentista: l'independentisme ha de tenir com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament i no és missió del catalanisme vetllar per l’estabilitat dels governs espanyols de torn. Sembla senzill, clar, diàfan. Fins i tot el concepte de donar suport o enfortir un govern espanyol entra en plena contradicció amb la que hauria de ser la missió de qualsevol nacionalista català, i ja no diem independentista. Però hem tingut com a referents uns partits que han jugat amb els termes: per una banda la Casa Gran s’omple la boca de nacionalisme i ens vol fer creure que la seva política constant de suport als governs espanyols de torn es pot lligar amb sobiranisme, quan un projecte sobiranista no cerca un encaix dintre l’estat opressor, sinó deslliurar-se'n; per altra banda, ERC vol ser alhora l’eix vertebrador d’una esquerra nacional i un partit que ens portarà a la independència tot establint un repte pervers (“l'independentisme serà d’esquerres o no serà”) i negant cap possibilitat de bastir un moviment transversal que avantposi l’alliberament nacional a qualsevol ideologia. A Catalunya ja hem patit massa condicionants relacionats amb el país; encara ens ressona el “Catalunya serà cristiana o no serà”, ara més condicionants... I per què no lluitar per un comú denominador que justament és una Catalunya Lliure i Independent?. Crear una esquerra nacional no és cap garantia de llibertat com tampoc no ho seria una dreta nacional, perquè quan el referent ideològic s’avantposa a la reclamació nacional qui surt perdent és aquesta darrera. Podem constatar-ho en la política d’aliances que han cedit la Generalitat i la seva Presidència a un digne representant de l’ocupació espanyola a Catalunya.

Carretero parla d’ètica, i això fa mal quan veiem que no ha estat justament l’ètica un referent dels nostres polítics independentistes: s’han aferrat a càrrecs, a prebendes, a beneficis i luxes que els han enlluernat; han venut projectes, ideologia i il•lusions, i tot per uns privilegis que no haurien pogut assolir mai treballant en els seus oficis i professions. Mai no sabrem fins on ha arribat l’equilibri privilegis-cessions, on rau el nivell de la balança, però ens temem que s’han venut per ben poc.

Entrem ara en un segon acte: en Joan Carretero ha estat forçat a marxar, i és de preveure que els seus companys de Reagrupament patiran el buit i la desconfiança dels que tancaran file entorn del binomi Carod-Puigcercós. Tot plegat pot esdevenir un trencament d’ERC o el seu esllanguiment en perdre els militants més compromesos amb la lluita per l’alliberament nacional. En Carretero serà acusat de dretà, un blasme que ja ha sortit de la boca dels dirigents d’ERC i dels seus mitjans de comunicació; és una acusació falsa i ridícula, però sabem que dir a algú que és de dretes és l’insult nacional. Tots els que volem la independència i la llibertat de la nostra pàtria per davant de qualsevol altre projecte polític, som de dretes? No seria més raonat pensar que, si condicionem la llibertat a una ideologia política, justament arraconarem la lluita per la llibertat a un segon terme i la farem dependent d’aquesta ideologia? Per assolir la independència hem de ser-hi tots, els que som d’esquerres i de dretes, els estudiants i els oficinistes, les mestresses de casa i els ecologistes; tots hi hem de ser presents perquè el país és de tots i tots hem de tenir el nostre lloc en la nostra República Catalana.

Ara caldrà tenir el cap fred i el cor calent, caldrà bastir ponts de contacte entre els diferents col•lectius i inquietuds del món independentista per crear un nou projecte independentista transversal. La primera fita són les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2010, però és tan sols un primer pas: hem d’anar més lluny, hem d’arrencar caretes i que les forces en joc declarin si volen una Catalunya lliure o una Catalunya sotmesa i actuïn en conseqüència. Per les seves obres els coneixerem. Endavant, Carretero, ens hem de trobar en aquesta lluita.

Xavier Andreu

Secretariat Nacional d'Unitat Nacional Catalana (UNCat)

Revista Pàtria.

2009-04-24T23:45:00.003+02:00

Aquest Sant Jordi ja ha sortit la nova revista d'UNC, la podeu descarregar al següent enllaç.

http://www.unitat.cat/patria9.pdf

Crònica de la primera calçotada popular a Vilanova i la Geltrú

2009-04-20T10:26:00.007+02:00

Ahir a Vilanova i la Geltrú es va celebrar la primera calçotada popular per part de les Joventuts d’Unitat Nacional Catalana – Nosaltres Sols!

Tot i que en un principi el temps no va acompanyar gaire després va fer un sol justicier i la calçotada es va convertir en una festa d’un ambient molt agradable formada per una trentena de bons patriotes.

El dia va ser profitós per a que molta gent ens conegués, fer créixer la secció de Vilanova i UNC en general.

http://unitat-penedes-garraf.blogspot.com/

Crònica de l'acte "SOS Racisme, on sou?"

2009-04-18T23:04:00.005+02:00

L’agrupació de Barcelona de les Joventuts d’Unitat Nacional Catalana – Nosaltres Sols! va convocar el dia 16 una dotzena de militants davant la seu de SOS Racisme.

La convocació es basava en posar una denúncia contra el racisme anticatalà. Així doncs tres militants entre ells el portaveu de les Joventuts de Barcelona es van dirigir a l’oficina del c/ Hospital. Mentrestant la resta es manifestava pacíficament i de forma silenciosa a la porta amb uns cartells on s’anunciaven casos de racisme anticatalà i una pancarta on es preguntava on era SOS Racisme que més endavant ha sigut penjada a una plaça molt propera.

La denúncia s’ha produït en una taula rodona amb tres representants de SOS Racisme, se’ls hi ha facilitat un document on s’anunciaven varis casos on s’atacava als autòctons pel simple fet de ser catalans, se’ls hi ha exposat el nostre punt de vista, creient que SOS Racisme és un eina per mantenir la pau entre races i ètnies.

SOS Racisme tot i dir-nos que compartia part de la nostre opinió ens ha fet saber que seguirà sense fer res en aquests casos ja que segons creuen ells, els catalans tenim altres mitjans per defensar-nos.

Així doncs la conclusió que podem extreure d’aquesta reunió amb SOS Racisme, és que precisament ells exerceixen la discriminació, ja que discriminen entre races per donar els seus serveis.

Animem a tothom que ho cregui convenient a fer saber aquest malestar produït per aquesta segregació.

SOS Racisme

2009-04-16T16:20:00.003+02:00

Calçotada popular a Vilanova i la Geltrú

2009-04-12T14:15:00.002+02:00

Des de les Joventuts d'UNCat Penedès-Garraf organitzem la 1ª calçotada popular a Vilanova i la Geltrú, concretament a la Masia d'en Cabanyes

LLoc: http://www.vilanova.cat/jsp/directori/detall.jsp?id=36007 Prop de l'estació de tren.

Preu: 15€ amb calçots, carn i vi negre de la comarca.

Hora: 13:00h

La calçotada serà a l’aire lliure i a preus assequibles, és una bona ocasió per venir amb els amics o la familia.

Conferència de debat independentista: 4 d'abril.

2009-04-05T17:40:00.006+02:00

Aquest 4 d'abril passat els Joventuts Nosaltres Sols! vam participar durant tot el dia en dos projectes diferents.

- Pel matí treballant en una coordinació professional del major nombre d’entitats a través de diferents comissions. Volem feliçitar la proposta i la iniciatvia del CCN (Cercle Català de Negocis - http://www.ccn.cat/).

- A la tarda es va acordar l’aprovació del “Compromís per la Independència Nacional de Catalunya”:

CRIDA AL CONJUNT DELS SOBIRANISTES CATALANS
COMPROMÍS PER LA INDEPENDÈNCIANACIONAL DE CATALUNYA

Després de les reflexions i opinions exposades en la passada Conferència de Debat Independentista, celebrada a Barcelona el 7 de febrer del 2009, la primera conclusió és que ja ha arribat l’hora que el conjunt del sobiranisme català faci un pas endavant. Amb trenta anys de vigència de la Constitució Espanyola, la majoria del poble català ha pres consciència que dins aquest marc juridicopolític, sota la denominada monarquia parlamentària espanyola, no hi ha cap possibilitat que Catalunya pugui recuperar ni els mínims de llibertat i sobirania nacionals necessaris per evitar desaparèixer com a realitat nacional. Una constatació que s’ha tornat a evidenciar dolorosament en el recent i frustrat procés de negociació del nou Estatut, en el fracassat intent de posar fi a l’espoli fiscal de què és víctima Catalunya, i el conjunt dels Països Catalans, sota dominació espanyola, i en els constants i creixents atacs, menyspreus i insults a la nostra realitat nacional i a la nostra llengua i identitat.

Les persones i organitzacions sotasignades, conscients de la importància del moment històric present, creiem que ja no es pot perdre més temps deixant que Catalunya sigui saquejada i humiliada en tots els àmbits. Per tant, davant d’aquest poble nostre, que entenem com a conjunt de dones i homes lliures, de tot origen i condició, subjecte del legítim dret a decidir lliurement el futur de la nostra nació en un règim de plena llibertat col·lectiva:

ACORDEM solemnement respectar i aplicar el Compromís per la Independència Nacional de Catalunya expressat en els punts següents:

1.– Promoure una candidatura única en les properes eleccions al Parlament de Catalunya (previstes l’any 2010) que tingui com a objectiu primer i prioritari l’assoliment de la independència de Catalunya per mitjans democràtics i el ple reconeixement internacional de l’Estat català.

2.– Assegurar una majoria parlamentària de com a mínim 68 diputats, que permeti la formació d’un govern amb el mandat prioritari de fer efectiva la independència de Catalunya en un termini màxim de tres anys, a través d’un pronunciament sobiranista d’aquest Parlament en aquest sentit, i la ratificació, si les condicions o circumstàncies ho requereixen mitjançant un referèndum.

3.– Garantir que en cap cas i sota cap circumstància no es formarà govern amb cap força política que no subscrigui els punts d’aquest Compromís per la Independència Nacional.

4.– Continuar units, si no s’assoleix la majoria necessària en les eleccions del 2010, en les successives convocatòries electorals fins a aconseguir-la, amb el compromís de treballar per la conscienciació nacional, la defensa de la identitat catalana, els interessos dels ciutadans catalans i el seu benestar social.

5.– Ajudar activament i solidàriament les persones i forces polítiques sobiranistes dels altres països de la nació catalana a desenvolupar processos paral·lels a aquest que ara iniciem al Principat de Catalunya.
Amb aquest objectiu, emplacem el conjunt de les persones i forces sobiranistes de Catalunya a signar aquest Compromís.

Barcelona, 4 d’abril del 2009Comissió organitzadora de la Conferència de Debat Independentista

Si desitgeu donar suport com a col·lectiu o a títol individual a aquesta proposta podeu fer-ho enviant les vostres dades de contacte (nom, correu electrònic, telèfon i adreça) aquí: Correu

Més informació a http://conferenciaindependentista.wordpress.com/

Història: Naixement de l'estelada: 1918, el Comitè Pro Catalunya

2009-04-05T15:06:00.003+02:00

L'estelada amb el seu disseny definitiu naix l'any 1918, fruit de la voluntat de crear un símbol potent i de referència pel catalanisme radical a través de Vicenç Albert Ballester, que dissenyà o inspirà la senyera estelada.

Un cop signat l'armistici de la Primera Guerra Mundial i seguint la Llista dels 14 punts de Woodrow Wilson, es crearen nous estats a Europa: República Txeca, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Armènia, Ucraïna, Bielorússia i Geòrgia.

Uns joves de la Unió Catalanista pertanyents al semiclandestí Comitè Pro Catalunya, del qual n'era president Vicenç Albert Ballester, volgueren prosseguir la labor del Comitè de Germanor que recolzava els Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial i explotar el moment polític internacional per tal que Catalunya assolís la construcció d'un estat propi.

La primera fotografia on apareix la bandera és en una publicació de 1918. Es tracta del butlletí L'intransigent, on es reproduïa una foto d'uns joves nord-americans i uns separatistes catalans subjectant les dues ensenyes a Montserrat.

Seguint aquesta línia, i amb data 11 de setembre de 1918, es posa en circulació un document editat probablement pel Comitè Pro Catalunya on es reclama la revisió dels Tractat d'Utrecht.
Amb consonància amb aquest document, el Comitè Nacional Català també edità un document bilingüe en àrab i català i datat l'octubre de 1919, on es donava suport a El Raisuni, un dels dirigents del Marroc revoltat contra Espanya.

Finalment, datat l'any 1919, s'edita un segell sense valor postal dedicat a la futura Societat de Nacions, on també apareix una estelada.

Document més antic en què apareix l'estelada.

Datat l'11 de setembre de 1918,

reclama la revisió del Tractat d'Utrecht,

editat pel Comitè Pro Catalunya

Mural d'UNC Berga.

2009-03-29T13:03:00.004+02:00

La secció de les Joventuts d'Unitat Nacional Catalana de Berga han realitzat un mural independentista.
http://uncat-berga.blogspot.com/

Conferència de debat independentista

2009-03-26T22:44:00.002+01:00

Aquest dissabte els Joventuts assistiran a la II Conferència de debat independentista que es celebra a porta tancada amb els organitzacions.

Com va ser públic i manifest, en la Conferència van sorgir dues línies de treball, que, tot i que poden ser complementaries, són diferenciades. Per tant, per una simple qüestió operativa, creiem que el més convenient és dedicar a cadascuna de les propostes un àmbit diferent de debat.

Per part nostre podeu seguir l'actualitat d'aquestes conferències des del nostre punts de vista, també podeu seguir-ho des del propi blog http://conferenciaindependentista.wordpress.com/

Història: Andreu Xandri i Serrano

2009-03-22T22:39:00.001+01:00

Apassionat del muntanyisme es fa del Centre Excusionista de Catalunya

A la universitat l'Andreu crea amb altres companys l'Associació Catalana d'Estudiants. Es tracta d' una organització de caràcter catalanista. En aquells temps es proclama la República, i aquest petit nucli, constitueix un primer grup de pressió , davant d' aquella universitat crítica, amb el recent Estatut d'Autonomia, que s' acaba d' aprovar.

Entra a la Universitat al curs 33/34, en aquell curs organitza el Club Català, un grup heterogeni d'universitaris i treballadors , que sota la causa excursionista, persegueix un ideal catalanista. Es tracta d'un sector escindit de Palestra.

Al finals del any 33 troba un grup afiliat a Nosaltres Sols, que sembla correspondre al seu ideal independentista, però la mort del president Francesc Macià, el dia de Nadal d'aquell any, i passant la comitiva per davant de la Seu social de Nosaltres Sols , sense que la bandera sigui al balcó, fa que en Xandri , juntament amb d' altres, s'esborri del partit.

El 6 d'octubre del 34 es proclama a Catalunya l'Estat Català. Xandri i els seus companys són sorpresos a la Pça Sant Jaume, i s' incorporen a la lluita immediatament. L' exèrcit avorta ràpidament la revolta a Catalunya., el President Lluís Companys i els altres membres del seu govern, són processats i empresonats al vaixell Uruguai.

Xandri ostenta un dels càrrecs directius de la F.N.E.C (Federació Nacional d' Estudiants de Catalunya), per què era més independentista que nacionalista, i va originar la fundació de B.E.N(Bloc Escolar Nacionalista).

El dia abans de fer-se públic la sentència dels fets d' octubre, contra el president Companys, convoca una manifestació a les Rambles amb una pancarta que diu: “Els estudiants per Lluís Companys”, en Xandri és detingut.

Quan esclata el 19 de juliol el comitè revolucionari de la F.N.E.C té com objectiu principal,defensar la Universitat Catalana i el manteniment de l'agrupació estudiantil.

El dia 29 de juliol, l'Andreu Xandri, comença a col.laborar amb una secció personal diària, anomenada: Vida Cultural.Els tres primers articles corresponents als dies 29,30, i 31 d'aquell mes, són: Disciplina i Organització, Autoritat, i La força indestructible de Catalunya.

L'11 de setembre del 36 , dia eminentment revolucionari, es contempla íntimament lligat a les reivindicacions culturals catalanes, i en Xandri realitza un recompte de la lenta recuperació, després de la repressió de Felip V , i de l'aportació gairebé nul.la de Catalunya a la cultura europea, durant el segle passat.

L'Andreu Xandri se'ns mostra, en tot moment, com un jove amb una maduresa sorprenent, malgrat la seva jovenesa. El seu objectiu la revolució cultural , el seu ideal obtenir l' equilibri de l 'ideal grec, que sempre l'acompanya. Va escriure articles a Redreçament, Vida Cultural, Diari de Barcelona. A vida Cultural serà el darrer treball a al premsa, de l'Andreu Xandri , abans d' anar al front.

El 28 d'agost, el comitè de milícies antifeixistes, autoritza la creació d' una unitat alpina, depenent de la Generalitat, i que tindrà com a missió cobrir l'Alt Aragó i vigilar la frontera. Un dels primers enemics el trobaren amb l'anarquista Garcia Oliver, i la F.A.I, Comandat a la Cerdanya per l' Antonio Martin, anomenat el "cojo de Màlaga".

El grup dels Pirineus , s' ofereix el 3 de maig , al president Companys, per defensar el govern autònom, protagonitzen veritables episodis heròics en la defensa de la Generalitat. En aquells dies moren, en Marimon, en Domènech Jaumot i d'altres. Els fets de Maig, es produeix l'enfrontament de les diverses forces del moment- el PSUC i la Generalitat per una banda , i el P.O.U.M i la F.A.I per l' altra. L'enfrontament no deixa de ser una lliçó d' unitat, que cal entre totes les forces que lluiten contra el feixisme. L'exèrcit de Catalunya és substituït per, El Ejército del Este, comandat pel General Pozas (comunista), en lloc del Coronel Guarner, que resta, no obstant, com a Cap d'Estat Major.

Durant els mesos de setembre i octubre es produeix una espectacular ofensiva de l ' exèrcit republicà al nord d'Aragó, protagonitzada per la 43 divisió, (en aquell temps en Xandri era tinent) es conquereixen les posicions de Cuculles i Biescas entre d' atres.

A la primavera del 38 en Xandri es ascendit a capità, i destinat a una cia. d'ametralladores. A finals de març, l' ofensiva feixista contra Catalunya ja no recularia. La 43 divisió ha de defensar-se sense mitjans i desconectada del X Cos de l' Exèrcit, els dies que precedeixen a l'ofensiva són catastròfics.

El dia 15 de juny, després d' una heròica resistència , cobrint la retirada dels seus homes, l' ametralladora del capità Xandri, emmudeix per sempre. Tenia 21 anys.

Dades tretes del llibre ANDREU XANDRI: MíSTICA I FORÇA.

Autora Rosa Maria Terrafeta i Badia.

Barcelonesa d'edicions.

Mural de les Joventuts de la secció del Penedès - Garraf.

2009-02-26T15:13:00.002+01:00

La secció del Penedès - Garraf de les Joventuts dUNC - Nosaltres Sols! ens envia aquest mural

Ahir a la nit militants de les joventuts Nosaltres Sols! d'UNCat-Penedès/Garraf vam finalitzar un nou mural on es pot llegir ben gran el què volem, una CATALUNYA CATALANA!. El mural està situat en un dels camins rurals que uneixen Vilanova i la Geltrú amb les muntanyes dels parcs naturals Foix-Olèrdola i les vinyes i masies que hi han a les seves faldes. És un pas concorregut especialment per excursionistes, esportistes i els pagesos de la zona. En temps on ens volen encongir la nostra ànima no podem defallir en la lluita dels símbols, ja sigui fent onejar estelades, fent caure braus, o deixant empremta amb murals arreu de la nació. Visca Catalunya lliure i Catalana!
Més fotografies a http://unitat-penedes-garraf.blogspot.com/

Història: Bernat Vinyes i Ferré

2009-02-09T18:20:00.002+01:00

El novembre de 1963, l'abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, va fer unes declaracions al periodista J.A. Novais que es van publicar als diaris "O Estado de Sao Paulo" del Brasil i a "Le Monde" de Paris. A aquest darrer, de venda normal a Barcelona, l'aleshores ministre d'Informació Fraga Iribarne (ara un demòcrata de tota la vida com tants d'altres) li va prohibir l'entrada a tot l'estat.

Les declaracions, d'una gran duresa i per ser de qui venien, un prelat de prestigi, en una època en que les jerarquies eclessiàstiques, seguien essent incondicionals del franquisme, van provocar en els addictes al règim una gran indignació.

Aquesta irritació es va produir en un atac, el dia 22 de desembre -vigílies nadalenques- al Casal Montserrat, situat al carrer dels Arcs de Barcelona; seu de sis agrupaments d'escoltes i guies professionals. Van destrossar el pessebre fet pels joves, van trencar els mobles i van calar-hi foc; afortunadament, els veïns se'n van adonar i els bombers van poder arribar a temps. Com a signatura una pintada "Espanya: 1 bandera, 1 patria, 1 lengua".

L'endemà, centenars de persones es congregaren a la porta del Casal per manifestar la seva repulsa; entre ells hi havia el Bernat Vinyes, amb altres militants del Front Nacional de Catalunya. En Bernat va detectar dos membres de la brigada político-social i sense pensar-s'ho s'hi va abraonar (en Bernat era un castell d'home amb gairabé dos metres d'alçada) un altre company del Front, l'Iridi Casanova, i el que això signa, el vam secundar; els dos policies en veure's enmig d'aquell vendaval, van treure les pistoles; no cal dir que, nosaltres, iniciarem una "retirada estratègica" perdent-nos entre la munió de gent.

Dies després, els pares dels minyons escoltes, van rebre unes cartes signades per la "Jefatura de las Juntas onsistas-Grupo Psicológico" (les JONS eres les "Juntas Obreras Nacional Sindicalistas" adscrites a "Falange Española") on se'ls amenaçava, a ells i els seus bens, com a mesura "para la extripación total del separatismo". Els agressors feixistes s'havien endut el fitxer del cau escolta.
Són coses que hem de tenir presents.

Una bandera proscrita

Aquest episodi que explicaré va succeir amb motiu d'un viatge del dictador general Franco a Barcelona, el juny de 1963. Mentre durava la seva estada a la ciutat era obligatori, als centres oficials i altres de semblants, entre ells els bancs, de penjar permanentment la bandera espanyola; circumstància que van aprofitar, en Bernat i uns amics, i que va donar llos a la següent història.

En Bernat profesava la fe evangèlica, religió que aleshores estava mig amagada, mig tolerada. Sortint d'una trobada d'aquests practicants, ja entrada la nit, amb la seva dona Margarida Marí Perera -també membre del FNC- i uns companys i mentres anaven camí de casa, van anar arrencant les banderes que,els bancs, lluïen en un pal al costat de l'entrada.

No contents amb això, anaren a casa d'en Bernat i la Margarida i es posaren a confeccionar, amb les banderes arrabassades, una de catalana.

Tornen a sortir al carrer i, en un dels mateixos bancs que havien despullat, bvan penjar-hi la nostra. Quan ja acabaven, un dels que vigilava va avisar: "Un policia, que ve un policia!". Abandonaren el lloc i, des de més lluny. es tomben i comproven que es tracta d'una falsa alarma; el suposat policia era un home, ja gran, cofat amb una gorra. La nit, la gorra i els nervis motivaren la confusió.

Quan l'home arribà a l'indret on havien col·locat la bandera, s'aturà sorprés, es llevà la gorra en senyal de respecte i, després. segueix el seu camí. En Bernat i els altres s'havien aturat al redòs d'una entrada d'escala; el veieren passar pel seu davant amb la gorra encara a les mans... l'home anava plorant.

En Bernat va morit prematurament, li va durar poc la joia de veure la nostra bandera onejant en llibertat, pels cels de Catalunya: cosa que el feia molt feliç.

Com també ho seria comprovant que nosaltres no l'hem oblidat.

Crònica de la Conferència de debat independentista

2009-02-08T13:18:00.003+01:00

Durant el dia d’ahir les Joventuts d’UNC vam participar a la Conferència de debat independentista que tenia lloc al Centre Cívic Fort Pienc de Barcelona amb 33 organitzacions més.

Al llarg del matí amb un bon ambient es va dur a terme un debat entre les organitzacions que hi participàvem, exposant els diferents punts de vista de cada entitat, partit o associació i intentat trobar punts en comú. Del matí podem concloure entre els punts en comú les ganes de treballar en tots els àmbits i crear un Front per tal de fer pressió als actuals partits suposadament nacionalistes.

A la tarda es va dur a terme l’acte públic on la sala es va quedar petita. L’iniciaren alguns dels partits que vam intervenir al matí, entre ells Xavier Andreu del Secretariat Nacional d’UNC, seguidament es van fer les intervencions de Patrícia Gabancho, Alfons López Tena i Rut Carandell. La cloenda de l’acte la va concloure Agustí Soler pronunciant unes paraules cap a la unitat i amb el cant dels Segadors.

Des de les Joventuts ens vam posicionar en treballar amb el fet diferencial entre catalans i espanyols per tal de fraccionar la societat actual en aquests dos blocs, vam fer referència a la ideologia interclassista de Daniel Cardona, on un moviment purament nacionalista ja defensava totes les classes socials de Catalunya, ens vam posicionar que calia treballar en tots els àmbits i vam fer una crítica a l’actual estratègia que conscient o inconscientment està portant Catalunya amb lluites d’altres pobles que res tenen a veure amb la llibertat de Catalunya.

Volem agrair a l’organització que va dur a terme l’acte ja que aquests debats són una gran formació per a qualsevol persona i per que les diferents entitats vam poder establir contacte.
Esperem que es realitzin més debats i actes unitaris i poder-hi col·laborar i assistir-hi.

http://conferenciaindependentista.wordpress.com/

i el finançament per quan?

2009-02-02T21:52:00.002+01:00

Conferència de debat independentista

2009-02-01T21:07:00.003+01:00

http://conferenciaindependentista.wordpress.com/

Convocada per la comissió organitzadora de la mateixa Conferència, integrada per gent independent i per militants de diferents partits polítics i associacions.

Acte públic:

Sala d’actes del Centre Cívic Ateneu Fort Pienc.
Carrer Ribes, 14, Barcelona
Dissabte 7 de febrer del 2009.De 16.30 a 19.30 h.

Programa:

1.Intervencions/salutacions de les entitats que hagin participat en la Jornada de Debat Independentista del matí.

2.Informe de les conclusions de la jornada del matí, a càrrec de Núria Vilà.

3.Intervencions sobre, el fracàs de l’autonomisme i la necessitat de la independència, a càrrec de:

Patrícia GabanchoAlfons López TenaRut Carandell

4.Cloenda de l’acte i crida a la unitat d’acció independentista a càrrec d’Agustí Soler.

5.Cant dels Segadors.

Les Joventuts ens sumem a la campanya Un carrer per Esteve Fortuny.

2009-02-01T20:02:00.005+01:00

Mural de l'Au Fènix a Campdorà

2009-01-22T22:55:00.004+01:00

Presentació de la Conferència de debat independentista

2009-01-20T15:44:00.004+01:00

En resposta als atacs de l’Espanya Constitucional, la unitat independentista.

Sala d’actes del Centre Cívic Ateneu Fort Pienc.
Carrer Ribes, 14, Barcelona
Mapa a google maps
Dissabte 7 de febrer del 2009.
De 10.30 a 14 h.Debat a porta tancada entre les diverses entitats.
De 16.30 a 19.30 h.Acte públic:“En resposta als atacs de l’Espanya Constitucional, la unitat independentista”

Més informació a http://conferenciaindependentista.wordpress.com/

Pere Joan Barceló Carrasclet

2009-01-05T22:48:00.001+01:00

Pere Joan Barceló neix a l’any 1682 a l’actual poble de Capçanes, comarca del Priorat. Fill de Francesc Barceló i Esperança Anguera. Emigraren al veí poble de Marçà on heretaren una finca. Els seus pares eren pagesos i a més aprofitaven la llenya del bosc per a fer carbó vegetal. De ben jove anava a Falset i a Reus,amb el seu germà Francesc i un animal de càrrega. El carbó que venien deien que era de alzina de carrasca. D’aquí li ve el nom de Carrasquet o Carrasclet.

Durant la guerra de Succesió no trigaren en fer-se partidaris del bàndol dels Austries. El seu pare en fou capità de fusellers, el seu germà tinent i en Carrasclet, alferes. El pare morí en la guerra. Acabada la guerra tornaren a la vida pagesa. Fins que un dia un tinent de cavalleria felipista entrà a casa seva provocant-lo. Entraren en lluita i fou detingut. S’escapà . Aquí comença la llegenda d’un home que pendria el fusell com a eina, deixant l’aixada a casa. Era molt popular per tota la contrada del Priorat, i sempre tenia gent i aliats pertot arreu. Les tropes felipistes que sorprenia en congostos i boscos eren tornades desarmades a les casernes. Molts dels soldats que l’empaitaven no trigaven a unir-se a ell. Sabia tots els racons de la comarca.

Les seves partides res tenien a veure amb les de molts bandolers que es feien passar per partidaris seus i que robaven als humils pagesos. Carrasclet no dubtava d’ajusticiar tots aquells impostors.

Durant aquelles èpoques França entrà en conflicte amb l’aliada Espanya. A la Catalunya Nord, que ja estava sota el domini francès des del Tractat dels Pirineus, s’organitzaven partides militars d’irredemptistes catalans; armats, pagats i vestis per la corona Francesa. Tots sota el comandament del General Berwick. Carrasclet fou cridat a Perpinyà, travessà els Pirineus, i no trigà, com a bon català, a adherir-se a la causa irredemptista. Les seves campanyes foren glorioses i èpiques: Actuà al Camp de Tarragona, a Montserrat, al Pirineu Català, a les comarques de l’Ebre, a la Terra Alta... I com no, les actuacions tenien com a rerefons la seva terra, el Priorat; veritable niu d’àligues entre l’Ebre, les Garrigues, i el Camp de Tarragona.

Els fusellers Catalans es van sentir utilitzats pels francesos quan aquests tornaren a fer les paus amb Felip V. Carrasclet, tot i la pensió i la graduació de Coronel, volia tornar a guerrejar a Catalunya però no el deixaren Finalment, anà amb els seus oficials fins a Maó, i d’allà a Austria. No era home de Cort i féu de pagès a Hongria. Encara comandà una Companyia de Catalans a Nàpols contra les tropes de Felip V. El feren presoner, i el portaren a un penal andalús, Amb la pau de Viena de 1738 el posaren en llibertat.

Amb la mort de l’emperador Carles VI, l’1 d’octubre del 1740, Austria fou envaida pels bavaresos. De nou es formà una Companyia de catalans, i l’emperatriu Maria Teresa li confià el comandament. Carrasclet tenia 60 anys. Sabem que morí més enllà del 1769 i se’n desconeix l’any de la seva mort. És sens dubte un dels militars catalans més importants de l’època, juntament amb en Moragues. Important per la seva projecció internacional, l’ astúcia que tenia i la tàctica que utilitzava. No em descuido el seu patriotisme.

Cal que llegiu el llibre EL GUERRILLER CARRASCLET de l’editorial Rafael Dalmau. N’és l’autor Josep Iglésies.

Valoraciò del partit entre Catalunya i Colòmbia

2009-01-03T12:31:00.003+01:00

El 28 de Desembre, les Joventuts d'Unitat Nacional Catalana “Nosaltres Sols!” vam acudir, com cada any, a animar el tradicional partit de Nadal de la Selecció Catalana de Futbol.

Tot i felicitar-nos per la victòria del nostre equip, cal dir que volem denunciar una sèrie de fets desagradables:

• Primer, volem i exigim que s'acabin els partits de costellada; partits desil•lusionants on solen convidar-se seleccions amb una forta presència d'immigració a la nostra terra. Tenim el nostre dret a competir com qualsevol altre país; i no tolerarem més mercadeig amb aquestos drets.

• La retirada d’una pancarta que criticava el govern colombià pels desapareguts i represaliats firmada per les JERC per part de la seguretat del camp, acompanyada dels Mossos d’Esquadra, igual que la prohibició de l’entrada de les pancartes d’alguns penyistes barcelonistes o senyeres de grans dimensions.

• Les males maneres dels de seguretat del camp dirigint-se en espanyol als qui demanaven alguna explicació.

• No ens atrevim a afirmar perquè, però resulta curiós com el “Servicaixa” reflectia que totes les entrades de la nostra zona estaven venudes i que després aquest gol fos tot buit.

Tot i això, com sempre, les Joventuts Nosaltres Sols! Estarem allà per animar a la selecció, nosaltres no defallim i volem trametre a la societat catalana aquest ànim de combat.

Properament posarem més fotos.

Chacón abandona els joves catalans

2008-12-30T13:22:00.000+01:00

El ministeri d’Habitatge només paga un 20% de les ajudes a l’emancipació que va prometre

En plena campanya electoral, l’aleshores ministra d’Habitatge i ara ministre de Defensa, Carme Chacón, va prometre ajudes als joves menors de trenta anys que es volguessin emancipar. Així, des de l’1 de gener d’enguany va entrar en vigor la renda bàsica d’emancipació, una ajuda que a Catalunya només han rebut un 20% dels sol•licitants.

Segons dades publicades avui pel diari El Punt, 27.746 catalans han sol•licitat enguany aquesta ajuda, dels quals 21.464 han rebut una resposta afirmativa per part del govern, però només 4.865 han cobrat els 210 euros mensuals promesos per la ministra catalana. Un percentatge que suposa el 22,60% dels sol•licitants.
Davant els resultats, molts afectats que aquests dies reclamen les ajudes promeses als serveis d’habitatge qualifiquen la proposta de “populista”. A més, els joves més perjudicats han estat els catalans, malgrat la ministra va ser escollida amb els vots d’aquí, ja que el percentatge de beneficiaris de les ajudes a l’emancipació a la resta de l’estat és del 49,3%.

Per Nadal... tradició!

2008-12-23T19:19:00.002+01:00

Des d'Unitat Nacional Catalana volem fer una crida al conjunt de la societat del nostre país per a que les tradicions estrangeres no arrelin a la nació. Per això critiquem la proliferació del Pare Noel en detriment del tant nostrat Tió.

Així mateix, volem reivindicar les nostres arrels; no permetrem que des de les tribunes mal anomenades "progressistes" es prohibeixi l'exhibició dels nostres símbols folklòrics i religiosos per a no ofendre a comunitats nouvingudes residents al nostre país.

Aprofitant l'avinentesa, volem desitjar a tothom unes bones festes en aquest temps de lluita del que de ben segur en sortirem victoriosos.

28 de desembre: el partit!

2008-12-16T02:55:00.010+01:00

Enguany, com ja fa uns anys, arriba el tradicional partit de Nadal de la selecció catalana de futbol que en aquesta ocasió enfrontarà les seleccions nacionals de Catalunya i Colòmbia el dia 28 de desembre al Camp Nou.

Des de les Joventuts d'Unitat Nacional Catalana (Nosaltres Sols!) fem com sempre una crida patriòtica a mobilitzar-se per les nostres seleccions, anem-hi amb amics, familiars o coneguts, que la crida pel reconeixement internacional sigui unànime.

Com cada any les joventuts de l'independentisme unitari "Nosaltres Sols!" estarem ubicats al gol nord, primera graderia, porteu les vostres senyeres, estelades i Creus de Sant Jordi, fem d'aquesta festa una diada de reivindicació nacional. Junts l'acabarem portant!

Homenatge a Francesc Macià.

2008-12-09T14:08:00.001+01:00

El proper dia 25 de desembre al matí, a les 9:45 hem quedat davant el monument de Francesc Macià a Plaça Catalunya.

Més tard, a les 10:30, celebrarem l'homenatge a Francesc Macià a la seva tomba al cementiri de Montjuïc, tot aquell qui vulgui està convidat a assistir-hi amb nosaltres.

El llegat de Manel Vuisà

2008-12-08T14:13:00.002+01:00

(14 desembre 1917 - 11 febrer 1998)  

Nat a la Barceloneta al carrer sant Miquel, fill d'un macip o estibador del moll. Viusà començà a treballar en un obrador de talla de vidre per a ulleres.
Va anar a estudiar belles arts a la Llotja. Tenia un tarannà tímid però amb una força interior que sorprenia, gràcies a l'austeritat, a l'abnegació i a la tenacitat, va poder superar els moments de penúria que va tenir a la vida, en diverses ocasions.
Un dia el seu pare el va portar a un míting que feia Jaume Compte Canelles (d'Estat Català) a la plaça de toros de la Barceloneta.

Als disset anys va haver d'escollir entre dues vocacions: la poesia o la pintura. Va triar la pintura. De seguida es va adscriure al separatisme militant, a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC). Durant la guerra civil espanyola número 5, s'hi presentà com a soldat voluntari al bàndol català. Serví en els serveis de Transmissions al front d'Aragó. A les acaballes de la guerra caigué presoner dels italians de la divisió Littorio i fou internat un any en un camp de concentració de Valladolid. Un cop alliberat, es va casar amb l'escultora Gertrudis Galí Mallofré (27 desembre 1912/11 febrer 1998), de Terrassa.

En aquesta ciutat, la parella d'artistes Viusà-Galí tenia una parròquia feta de clients solvents ; s'hi guanyaven molt bé la vida. Ell com a pintor, ella com a escultora. Les activitats clandestines, separatistes, dintre del Front Nacional de Catalunya, van fer de Viusà el responsable de les finances i de l'aparat de propaganda. Ell dirigia un equip d'agitació i imprimien clandestinament, en tipografia, 3.000 exemplars de la revista Per Catalunya, òrgan del Front Nacional. En van sortir vint números, els primers fets a l'interior i la resta a l'exili. De resultes d'una caiguda de molts militants del Front, el 1946, Viusà s'hagué d'exiliar el 1948. Anà a Puigcerdà amb tren i passà la frontera illegalment, primer ell i dies després la seva dona amb les tres filles petites : Adela, Joana i Núria ; Jordi nasqué a l'exili. Es van instal·lar a la Platja de Canet. Tres anys després van mudar-se a París on hi havia tot el mercat de l'art. Per la rue Clauzel hi van passar molts polítics que avui governen o estan a l'oposició. A can Viusà hi trobaven conhort, consell, orientació, esperança... i també un plat a taula. Més que un polític, Viusà era la consciència de l'independentisme català militant, del separatisme pur i dur, sense cap supeditació ideològiques mundialistes. Viusà era un enemic declarat de la intromissió de certa ideologia totalitària al si del sobiranisme català. Tenia fusta d'estadista, perquè tenia una virtut escassa a Catalunya, la capacitat de síntesi. Retia culte a la informació internacional. A despit d'anar curt de diners, cada dia comprava i llegia Le Monde com si fos un deure religiós; també les revistes Le Nouvel Observateur i L'Epansion. A la dècada dels 1960 va comprar de segona mà una màquina offset AB Dick de sobretaula, format Din A4 ; la tenia a casa seva. Va elaborar i imprimir dues biografies polítiques. La del President Lluís Companys i la del President Francesc Macià. Edità i imprimí tres números de la revista Foc Nou i un opuscle, Correspondència Secreta : Franco, Hitler, Mussolini, sota el pseudònim de Pere Vergós, de 64 pàgines ; sense data però es calcula que va ser al 1970 ; Edicions Ariadna ; Collecció Conèixer ; Guadalajara (Mèxic). Per raons de l'art, la parella passà uns mesos als Estats Units, hi van fer algunes exposicions.

Els espanyols el van acusar de pertànyer a l'Exèrcit Popular Català, de ser-ne el delegat a l'exterior. Pressionats pels espanyols, els francesos el van tancar a la presó uns mesos. Quan en va sortir, sense càrrecs, se n'anà dos anys a Veneçuela. En una universitat estatal de Caracas va impartir l'assignatura de Belles Arts i Gravat. De Veneçuela en va sortir escuat, per la poca formalitat de la societat i del món docent en particular. En canvi, l'experiència dels Estats Units li va ser d'allò més profitosa. Va collaborar molt esporàdicament a la premsa de l'exili, a les revistes Xaloc, Ressorgiment i Butlletí d'Informació dels Països Catalans. La Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi. La va retirar la seva filla Joana, perquè ell no podia entrar a l'Estat espanyol, hi tenia ordre de recerca i captura.

Viusà és tot un tros de la història del país, del període més compulsiu i esforçat. Juntament amb Joan Ballester Canals, Manuel de Pedrolo Molina i Josep Armengou Feliu, amb Manuel Viusà representen la força moral del separatisme català. Si Viusà hagués tornat de l'exili durant la Transició, l'independentisme català no hagués comès certs errors.

1969-1970. A París, Manuel Viusà i Josep Saumell van recollir diners entre la colònia catalana de França i alguns catalans de les Amèriques, per poder passar cada mes una pensió modesta a la vídua del president Companys, Carme Ballester.

Batista Roca va fer per manera de reclamar per a la vídua una pensió del govern oest-alemany, ja que Companys va ser detingut per l'Abwehr quan vivia refugiat a Bretanya. L'Abwehr el va lliurar a la policia espanyola. La vídua malvivia en la penúria, tota sola, en una golfes. Treballava portant encàrrecs en una merceria, no la tenien assegurada.

10 motius per militar a UNCat

2008-11-24T23:58:00.001+01:00

NO A LA MAT!

2008-11-23T23:00:00.004+01:00

LA FEDERACIÓ NACIONAL D’ESTUDIANTS DE CATALUNYA DÓNA LA BENVINGUDA ALS ERASMUS

2008-11-10T23:56:00.002+01:00

La secció comarcal del Baix Camp ens unim a la campanya que realitza la FNEC de la Universitat Rovira i Virgili en anar treballant de cara a la internacionalització del fet català i el dret de decidir.

Per a més informació

http://fnecurv.catosferics.cat/

http://unitatdelcamp.blogspot.com/

Acte de cloenda al correllengua de Perpinyà.

2008-11-10T17:01:00.011+01:00

Aquest 8 de novembre les Joventuts organitzàvem un autocar fet per militants i simpatitzants d’arreu del Principat, per dirigir-nos cap a la Catalunya Nord amb motiu del Correllengua celebrat a Perpinyà. Un cop a Perpinyà vam aprofitar per visitar el Castell, saludar als companys d’Unitat Catalana i passar-nos per la botiga de l’USAP.

Havent dinat i després de penjar l’estelada al Castell vam assistir a la manifestació a Plaça Catalunya convocada a les 16h. Aquesta manifestació va realitzar-se entre càntics reclamant la catalanització de la Catalunya Nord, per part del PRC, Catalunya Acció , UNC i les Joventuts.

Volem destacar i condemnar:

- El menyspreu que va tindre la CAL a l’hora de fer el cartell posant només l’estelada de l’estrella roja, discriminant així la majoria d’independentistes que vam assistir a la manifestació.

- La pèssima organització de la CAL que dirigida pel sectarisme, ens va intentar marginar fent un cordó sanitari que dividia el bloc format per les organitzacions esmentades anteriorment.

- L'actuació estalinista que van tenir durant els parlaments retirant l’estelada blava per penjar la vermella i negar-se a posar-la al costat tot i ser demanat per director del castell, el senyor Deloncle.

- Els insults i xiulets dirigits a Daniela Grau i Humbert.

- El llançament d’objectes un cop finalitzats els parlaments, dirigits cap a la zona d’UNC i que malauradament van caure a gent que no tenien res a veure amb la nostra organització.

Tot i així les Joventuts Nosaltres Sols! hem demostrat que si volem podem convocar la nostra gent allà on sigui i que ningú ens farà arronsar.
Per últim volem destacar els resultats obtinguts ja que molta gent es va interessar en establir contacte amb Unitat Nacional Catalana.

Història: Josep Dencàs

2008-11-02T11:16:00.003+01:00

Josep Dencàs i Puigdollers (Vic 14 de desembre del 1900–Tànger 11 de febrer del 1965) fou un polític català. Era el conseller de Governació durant els fets del sis d'octubre de 1934. Va participar en els complots republicans previs a la proclamació de la República Catalana (i la Segona República de l'estat espanyol) el 1931, havent participat en la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya uns dies abans.

Va ser elegit diputat d'ERC per Barcelona a les eleccions generals de juny de 1931 i en les primeres eleccions al parlament de Catalunya, el 1932, del què fou escollit secretari. Mentre era president de les Joventuts d'Estat Català, el gener de 1933 va ser nomenat conseller de Sanitat i Assistència Social en el govern de Francesc Macià i Conseller de Governació el setembre del 1934 dins del primer govern de Companys.

Per ser un dels màxims responsable de l'intent revolucionari dels fets del sis d'octubre del 1934, com a reacció a l'entrada de tres ministres de la CEDA al govern de la República, es veié obligat a exiliar-se.

Hom criticà la seva actuació en aquesta ocasió com a Conseller de Governació quan davant la resposta dels militars els seus escamots desaparegueren i ell mateix fugí del Palau la Generalitat per les clavegueres, mentre altres grups que havien participat en l'intent lluitaren fins al final, com foren els resistents al local CADCI.

El 1936 tornà a Catalunya i empenyé la separació d'Estat Català d'Esquerra Republicana, refundant Estat Català gràcies a l'aportació de la gent que li era addicta provinent de les JEREC, i Nosaltres Sols!, Partit Nacionalista Català elements d'Estat Català.

Durant els primers dies de la guerra del 1936-1939 s'hagué d'exiliar a causa de les pressions i amenaces dels anarquistes. S'exilià a Itàlia i després al Marroc on treballà com a metge, va crear una "iguala" centre mèdic benèfic subvencionat pel Banco Inmobiliario de Marruecos fundat pel també exiliat Josep Andreu i Abelló, dirigent de l'ERC.

Es diu d'en Dencàs que solia deixar unes monedes sota el coixí dels seus pacients més pobres. Morí a la ciutat de Tànger, Marroc. Lluny de la seva pàtria.

Federació Nacional d'Estudiants Catalans

2008-10-31T22:15:00.007+01:00

Presentació de la FNEC a la UPF

http://www.fnec.cat/

La FNEC entra a la URV

Fem País, Fem Universitat
Estudiants de diverses carreres i facultats de la Universitat Rovira i Virgili (URV), després d’un profund procés de reflexió al llarg dels mesos estiuencs, ens proposem, un cop iniciat el nou curs 2008/09, nous reptes pels quals treballar. Així, havent analitzat la realitat universitària i els problemes que afecten als estudiants de la nostra Universitat, creiem que és hora que un nou projecte engrescador comenci a caminar.
Desitgem ser una aportació seriosa al conjunt de la Universitat, en benefici de la societat catalana.
Conscienciar al conjunt d’estudiants universitaris dels nous reptes socials, de gènere, mediambientals i d’integració de nouvinguts.
Volem fer de Catalunya, a partir d’aquesta aportació en l’àmbit universitari, un país científicament avançat, socialment progressista i que conservi la seva identitat nacional.
Treballarem de manera transversal amb les diferents sensibilitats del sobiranisme per la plenitud nacional de Catalunya i, en extensió, dels Països Catalans.
Així, tenim intenció d’organitzar conferències, taules rodones i col·loquis per aprofundir en els nous reptes socials, mediambientals i d’acollida de nouvinguts. Incidir, a partir d’activitats, tallers o accions informatives, en el despertar de l’esperit crític dels estudiants. Editar material per tal de treballar i construir un marc de referència nacional que treballi per la llengua, la cultura i el país, així com la seva internacionalització a partir dels estudiants Sèneca i Erasmus. Amb vocació de treballar coordinadament amb les institucions universitàries i altres associacions universitàries per tal de fer realitat els nostres objectius.
Per tot això, els estudiants compromesos amb el país ens decidim a crear la nova Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya a la URV.
Ens decidim a crear la FNEC-URV.

1 de Novembre, la Castanyada.

2008-10-31T17:05:00.003+01:00

Un cop més i més que mai la propaganda a una festa forana anomenada hallowen envaeix aquests dies tot substituint una de ben nostre, la castanyada.

Parcs temàtics, televisió, premsa i els borregos que els segueixen es disfressen com si fos carnaval, les pastisseries fan panellets i guarneixen els seus locals amb carbasses amb una cara endimoniada i exactament passa a les nostres escoles i guarderies. La qüestió és barrejar-ho tot ben barrejat i tot fora de lloc.

Com amb les festes de Nadal, els nostres costums i tradicions sóntrepitjats, humiliats i substituïts per uns costums més universal, amb una única finalitat, la de ser tots iguals.
Des de les Joventuts d’UNC defensem la nostre identitat i rebutgem qualsevol festa forànea imposada per la moda.